Jimmy Jump for president


Ho advertia el nostre sociòleg de capçalera, Salvador Cardús, a can Cuní: cal anar en compte amb l'independentisme friqui. Com si fos un presagi del que havia de venir, les seves paraules ens conduïen fins a l'escenari eurovisiu d'Oslo, plataforma de l'inoblidable concentrat caspós que veieu a la imatge. Una estampa fidedigna d'aquest país tan seriós i de la sempre complexa relació Catalunya-Espanya, que avança inexorablement cap a la tragicomèdia. Fixem-nos-hi bé. Un espontani professional -un oxímoron?-, amb barretina, pretén boicotejar un espectacle, al qual, finalment, acaba atorgant el protagonisme màxim (la guanyadora alemanya encara es deu mossegar les ungles). Per veure-ho més clar, posem un exemple de l'esmentada analogia. Quan pronunciem la paraula Estatut, l'estampa resulta encara més convincent. Així doncs, si pretenem ser coherents amb l'escenari polític actual, per més que ens adverteixi el bo de Cardús, no podem pas anar contracorrent. Seria tan inversemblant proposar el senyor Jump com a futur president de la Generalitat? Per començar, podríem obrir un debat sobre si el nom de campanya hauria de ser en anglès -i promoure, així, la bona sintonia amb Obama- o bé caldria referir-s'hi com a Jaume Marquet i Cot, nom de pila de l'arrauxat sabadallenc. Per la meva part, no tinc cap mena de dubte, aquest noi té futur!

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Doncs a mi aquest xicot em produeix vergonya aliena. Vaja, de fet estic convençut que cobra de l’Espanya més friqui per tal de donar de nosaltres aquesta patètica imatge.
Clidice ha dit…
entre ell i el Millet podríem fer un país fenomenal, per mi que de seny no n'hem tingut mai, ara rauxa la que vulguis i més!
Miquel, jo no tindria tan clar de qui cobra aquest friqui professional, més aviat m'inclino a pensar que està recolzat pels propis catalans...

Clidice, efectivament, la Catalunya actual està més en sintonia amb Jimmy Jump, Millet, Laporta i Prenafeta que amb l'ideal de país que tots voldríem...

Traducció del blog