Diàleg interreligiós

En l'àmbit de la formació continuada, fa temps que sento parlar de la importància del diàleg interreligiós, que potencia les similituds i zones de contacte entre les diferents confessions religioses i, fins i tot, la laïcitat. Entre diversos objectius, hi ha el de trobar el nexe d'unió, d'unes creences i altres. Un punt de partida bastant diferent al que veiem als mitjans de comunicació, que semblen definitivament obstinats en marcar barreres i aixecar murs d'incomprensió (heu vist tantes burques, pel carrer?). No vull pas dir que les coses siguin fàcils. Res no és fàcil. Els debats que es generen en determinats cursos són d'allò més encesos però, malgrat tot, aprens a dialogar amb els teus prejudicis i també amb els dels altres, que no són pocs. Recordo un exercici que ens van proposar en una classe sobre eines educatives per a la infància. Es tractava d'estudiar els principis fonamentals de cada confessió i buscar si hi havia algun valor de base, que compartissin les diferents religions. Després del treball de grup, la màxima compartida va ser la següent: No desitgis als altres, el que no vulguis per a tu. Més humà, impossible.