Quan el senyor X ensenya la poteta



L'entrevista de Juan José Millás a Felipe González portarà cua. Un dels nombrosos fantasmes del llarg mandat felipista ha sortit novament de l'armari, per esclarir un dels enigmes més ben guardats dels darrers anys. Ja queden menys dubtes sobre la identitat del senyor X, tot i que sempre hi haurà qui defensi el contrari. I també qui exigirà justícia immediata, davant de la suposada impunitat de l'Estat. Tampoc cal oblidar el rol dels mitjans de comunicació, en el tèrbol afer de la guerra bruta contra ETA. A les pàgines de Pedro J. Ramírez al desnudo, el periodista José Díaz Herrera demostra exhaustivament -el volum és com una petita hemeroteca- de quina forma el director de El Mundo ha fet tots els papers de l'auca, en funció dels interessos partidistes o particulars del moment. Actualment, alguns columnistes defensen la necessitat de ser expeditiu, a les files del seu rotatiu. A veces toca matar, relativitza Salvador Sostres. Em pregunto qui és qui, en aquest sagnant i aterridor western, la veritat i la mentida es fusionen permanentment. Per altra banda, es fa difícil entendre -si més no per una persona ignorant en matèria política com jo- quina motivació ha empès l'exmadantari socialista a fer aquestes declaracions, des d'un mitjà afí. Més que beneficiar, no perjudica el seu partit, amb tanta fatxenderia? Potser és que no suporta estar a l'ombra i necessita una dosi regular de protagonisme, com el seu homòleg al PP, exmembre del trio de les Açores, José María Aznar. Tal vegada ha arribat l'hora de redimir-se. Matar. No matar. El poder és una màquina implacable, convé calibrar el seu potencial destructor. Qui surt indemne de l'herència de la mort?


Comentaris

Clidice ha dit…
Què els passa als polítics peninsulars, en general, que porten tan malament això d'estar retirats amb honors? Si no fos perquè és diu González en diríem una "maragallada". Em sembla força estrany aquest interès del senyor F.G. per demostrar-se no com el gran estadista enyorat (per alguns) i respectat (per molts), sinó com un més de la colla.
Clidice, estic d'acord amb tu encara que una 'maragallada' a l'estil 3% té bastant menys delicte que el tema dels GAL, trobo que és molt preocupant que un polític pugui obrir la tapa de la claveguera sense més conseqüències i que encara sigui considerat un gran guru dins del seu partit, després de tantes barbaritats...

Traducció del blog