He anat a buscar el pa de bon matí i la dependenta m'ha explicat que ahir van apunyalar una noia al Lidl, també que van atracar un home gran, que havia anat a treure diners al caixer. Després, els tòpics de sempre, cada dia fa més angúnia sortir al carrer, no hi ha vigilància per enlloc, etcètera. Tan aviat com he pogut, he cercat les notícies per internet i
només he trobat la segona. Desconec si la primera és un rumor, més tard ho sabré, encara que la senyora de la fleca acostuma a estar ben informada. En qualsevol cas, com és inevitable, he recordat el crims que darrerament esquitxen les pàgines de successos, amb una regularitat preocupant. Les dificultats econòmiques poden explicar parcialment la situació però està clar que hi ha altres qüestions de fons. De tota manera, no sabràs mai del cert on està l'origen del mal, per més que hi busquis les necessàries i raonables explicacions. Voldries una resposta senzilla. Localitzar el germen de l'horror en un punt determinat, malgrat que sigui impossible sostenir intel·lectualment que la barbàrie estigui ubicada dins un col·lectiu concret, per exemple. Per això fa tanta por. Les complexes relacions entre el bé i el mal són inextricables. En les condicions més òptimes, pot aparèixer inesperadament un monstre, sorgit de vés a saber on. Tan sols cal permissivitat, distància emocional, fredor. Obeir una ordre. Vaig llegir una
contra de la Vanguardia, no fa gaire, en la qual l'entrevistat de torn -crec que era supervivent d'un camp de concentració- sostenia que la bondat s'havia de treballar mentre que al mal només calia donar-li sortida. Donar-li sortida. La laxitud de les lleis, la crisi de valors, la violència en els mitjans. Jo què sé. D'aquí pocs dies es compliran dos anys del brutal
assassinat de la Montse, al centre de Palafrugell. Encara amb els mateixos interrogants damunt la taula. Qui ho va fer i per què. Aquest desconeixement ho dificulta tot encara més. Entenc perfectament el sentiment dels veïns del carrer Muntaner, després de la
tràgica mort de la Mercè. Un crim tan proper deixa una sensació horrible d'impotència i indignació, es fa difícil explicar-ho amb paraules. Només et surt el silenci. Una vida segada per la brutalitat, a sant de què? Quelcom que mai no podràs entendre. Em temo que hi donaré voltes tot el dia, per no arribar enlloc.
He anat a buscar el pa de bon matí i la dependenta m'ha explicat que ahir van apunyalar una noia al Lidl, també que van atracar un home gran, que havia anat a treure diners al caixer. Després, els tòpics de sempre, cada dia fa més angúnia sortir al carrer, no hi ha vigilància per enlloc, etcètera. Tan aviat com he pogut, he cercat les notícies per internet i només he trobat la segona. Desconec si la primera és un rumor, més tard ho sabré, encara que la senyora de la fleca acostuma a estar ben informada. En qualsevol cas, com és inevitable, he recordat el crims que darrerament esquitxen les pàgines de successos, amb una regularitat preocupant. Les dificultats econòmiques poden explicar parcialment la situació però està clar que hi ha altres qüestions de fons. De tota manera, no sabràs mai del cert on està l'origen del mal, per més que hi busquis les necessàries i raonables explicacions. Voldries una resposta senzilla. Localitzar el germen de l'horror en un punt determinat, malgrat que sigui impossible sostenir intel·lectualment que la barbàrie estigui ubicada dins un col·lectiu concret, per exemple. Per això fa tanta por. Les complexes relacions entre el bé i el mal són inextricables. En les condicions més òptimes, pot aparèixer inesperadament un monstre, sorgit de vés a saber on. Tan sols cal permissivitat, distància emocional, fredor. Obeir una ordre. Vaig llegir una contra de la Vanguardia, no fa gaire, en la qual l'entrevistat de torn -crec que era supervivent d'un camp de concentració- sostenia que la bondat s'havia de treballar mentre que al mal només calia donar-li sortida. Donar-li sortida. La laxitud de les lleis, la crisi de valors, la violència en els mitjans. Jo què sé. D'aquí pocs dies es compliran dos anys del brutal assassinat de la Montse, al centre de Palafrugell. Encara amb els mateixos interrogants damunt la taula. Qui ho va fer i per què. Aquest desconeixement ho dificulta tot encara més. Entenc perfectament el sentiment dels veïns del carrer Muntaner, després de la tràgica mort de la Mercè. Un crim tan proper deixa una sensació horrible d'impotència i indignació, es fa difícil explicar-ho amb paraules. Només et surt el silenci. Una vida segada per la brutalitat, a sant de què? Quelcom que mai no podràs entendre. Em temo que hi donaré voltes tot el dia, per no arribar enlloc.
Comentaris