Els límits de l'amor




Avui és una jornada especialment adequada per cridar l'atenció sobre un dels dèficits que tot sovint precedeix el drama de la violència domèstica. Com sabem, existeixen diversos factors psicològics que fomenten l'inici i el manteniment de la virulenta espiral tòxica, entre els quals s'hi troba la dificultat per posar límits a l'amor, que afecta principalment les dones, encara que també hi hagi homes atrapats en aquesta dinàmica. Per la meva experiència, però, els homes tenen més facilitat per desvincular-se d'una relació patològica, mentre que les dones, principalment per raons educatives i econòmiques, experimenten moltes més complicacions. La llarga tradició masclista ha deixat una empremta profunda, que dificulta que es doni pas a nous patrons de relació, molt més saludables i productius per ambdós gèneres. Penso que és crucial donar més importància a l'empoderament femení, tant des de la perspectiva dels recursos materials com de la salut mental. Considero que és bàsic tenir ben clars els propis drets, quan s'inicia una relació de parella. Qüestions tan fonamentals com el manteniment de l'autonomia o la detecció a temps d'un comentari o actitud ofensius, seran determinants per decidir si volem tirar-la endavant o aturar-nos a mig camí. D'altra manera, s'acaba per normalitzar la violència, com un fet natural, inherent a qualsevol relació humana. Bàsicament, es naturalitza la falta de respecte, que no s'identifica com a tal. En determinats contextos, és més complicat del que sembla distingir l'estimació vertadera de l'interès mesquí, per la qual cosa no és banal reforçar aquest tipus d'educació, basada en l'autoestima i els límits. Ningú queda completament lliure de viure alguna situació d'abús, al llarg de la seva vida. Si aprenem de l'experiència, no obstant, prevenim que torni a passar. Quan s'encén aquella llum vermella d'advertència, és moment de girar cua i entendre que és infinitament millor estar sola, que mal acompanyada. Passada una temporada, després d'una ruptura traumàtica, les dones que han estat maltractades poden experimentar un escepticisme crònic i creure que és impossible gaudir d'una relació saludable. Malgrat que algunes romanen feliçment solteres, altres cauen en la desesperança. En qualsevol cas, convé acostar-se a persones autènticament respectuoses. Potser no són gaire seductores o falagueres, ni tenen grans deliris romàntics però posseeixen un talent natural per a l'amor vertader. Només cal ser prou sàvia com per reconèixer-les. I deixar-se estimar...



Comentaris

Clidice ha dit…
És ben clar que ens cal repensar la societat i les relacions humanes, perquè mentre els uns es creguin amb més drets i les altres busquin un príncep blau que les estimi (i les mantingui algunes vegades) només perpetuarem el desastre.
Clidice, estem d'acord, queda molta feina pendent, encara que també cal mantenir l'esperança perquè, afortunadament, hi ha moltes parelles que s'estimen sincerament. Si no fos així, aquest món no s'aguantaria per enlloc!

Traducció del blog