Envelliment actiu, un exemple




En el penúltim capítol d'El convidat, van visitar l'actriu Montserrat Carulla, dona propera a la vuitantena, que gaudeix d'una autonomia envejable, la qual, probablement, es deu en part al seu important nivell d'activitat. Vaig pensar que ella i el seu marit, per diferents motius, eren exemples clars de la vivència d'un envelliment satisfactori. Encara bastant insòlit, tant per raons psicosocials com genètiques. Si fos possible escollir-ho, segur que una aclaparadora majoria signaria ara mateix per viure plenament fins al final. Hi hauria algú que apostaria més per la quantitat que per la qualitat? Existeixen infinitud de components que no controlem, certament, però cal recordar que hi ha eleccions determinants, de les quals potser tampoc no som prou conscients. En l'àmbit de la medicina, encara es manté una praxi tronada, exclusivament dedicada a pal·liar la morbidesa, a base de química farmacològica, malgrat que fa anys que sabem que el futur passa per comprimir-la al màxim. És evident que s'han fet avenços immensos, en poques dècades, tot i que encara quedin rèmores que resisteixin. Una de les primeres teories científiques solvents proposava, precisament, la necessitat de tirar endavant polítiques encaminades a retardar l'aparició de la primera malaltia crònica. Intervencions dirigides, per exemple, a promoure una dieta equilibrada, la pràctica regular de l'exercici físic o l'abandó dels hàbits tòxics, que havien de complir amb el propòsit d'aconseguir un envelliment saludable, sobretot si es tenia en compte l'abast del canvi en la piràmide poblacional, d'enorme impacte en la despesa sanitària. Fries (1980) postulava que, en aquest marc d'acció, el marcador d'inici de les xacres es retardaria molt més ràpidament que aquell que marcava l'allargament de l'esperança de vida. D'aquesta manera, es comprimiria significativament el període viscut en presència de malaltia i/o discapacitat. La seva teoria no es va quedar pas en filosofia de saló sinó que se n'ha comprovat a bastament la seva equivalència pràctica. L'OMS, per la seva banda, està interessada en nous indicadors, que avaluin l'esperança de vida saludable de la població, en diferents països. Amb tot, cal puntualitzar que també és possible gaudir d'un bon envelliment, malgrat les xacres, sempre que sigui viable posar en marxa els mecanismes adequats per a adaptar-se als canvis. Aquest seria tema per un altre post. En qualsevol cas, penso que és positiu posar èmfasi en el paper que tenim, a l'hora de convertir-nos en agents actius del propi benestar. El futur també és a les nostres mans, una obvietat que tendim a oblidar.




Comentaris

Clidice ha dit…
Realment venien ganes de ser com ells quan sigui gran, un exemple fantàstic d'allò que és possible :)
En realitat, si t'has cuidat al llarg de la teva vida, tens molts més números per a gaudir d'un bon envelliment, encara que mai no és tard per posar-s'hi!

Traducció del blog