La metàfora de l'ou

A dalt, una coneguda sentència de Humpty Dumpty, insertada en la il·lustració de John Tenniel. A sota, el portaveu del PSC s'eixugava un ou que li van llançar inesperadament a la closca

Durant la passada nit electoral, una de les imatges de la derrota fou un ou estampat a la closca de Miquel Iceta. Es pot discutir si calia donar tanta cobertura mediàtica a una bretolada com aquella però es fa francament difícil aturar-ne la divulgació, quan parlem d'una escena tan extremadament plàstica, després d'una patacada monumental a les urnes. Per altra banda, al marge que es tracti d'un fet condemnable -sens dubte, ho és- resulta igualment complicat no caure en la temptació de veure-hi una metàfora sobre el caràcter manipulador del poder i les conseqüències que se'n poden derivar. Els seus portaveus sovint es comporten com encantadors de serps, que no admeten una altra versió, diferent a la seva, mentre juguen amb les paraules, en funció de la conveniència del moment. Així ho mostrava Lewis Carroll, en un diàleg entre Alícia i Humpty Dumpty. Anem a la versió original, recollida a Wikipedia:

“I don’t know what you mean by ‘glory,’ ” Alice said.

Humpty Dumpty smiled contemptuously. “Of course you don’t—till I tell you. I meant ‘there’s a nice knock-down argument for you!’ ”

“But ‘glory’ doesn’t mean ‘a nice knock-down argument’,”
Alice objected.

“When I use a word,” Humpty Dumpty said, in a rather a scornful tone, “it means just what I choose it to mean—neither more nor less.”

“The question is,” said Alice, “whether you can make words mean so many different things.”

“The question is,” said Humpty Dumpty, “which is to be master that’s all.”

Alice was too much puzzled to say anything, so after a minute Humpty Dumpty began again.

“They’ve a temper, some of them—particularly verbs, they’re the proudest—adjectives you can do anything with, but not verbs—however, I can manage the whole lot! Impenetrability! That’s what I say!"

Humpty Dumpty adverteix Alícia que no sabrà què vol dir la paraula glòria fins que ell l'hi reveli. Davant la perplexitat de la noia, assegura que el quid de la qüestió es troba en qui té el poder i no pas en el significat intrínsec del mot. Qui mana, domina el vocabulari, amb independència d'allò que n'opini el receptor. Es tracta d'una hegemonia fràgil, malgrat tot. Recordem el cèlebre però irreperable destí d'aquest ou antropomorf, narrat en una popular cançó infantil:

"Humpty Dumpty sat on a wall.
Humpty Dumpty had a great fall.
All the king's horses and all the king's men
Couldn't put Humpty together again"