Cremats pel poder (però ells es presenten)



Malgrat la nefasta gestió del foc d'Horta de Sant Joan, alguns capitostos d'Iniciativa no han tingut cap pudor a l'hora de presentar-se novament a les eleccions



La Conselleria d'Interior tal vegada sigui el llast més feixuc d'aquest extenuat tripartit, que ha arribat sense alè al final d'un interminable mandat. Serien diverses i variades les calamitats que podríem glossar-ne. En la meva modesta opinió, però, destaca per damunt de totes l'execrable gestió de la tragèdia d'Horta de Sant Joan, que s'ha reviscolat inesperadament, a pocs dies del 28-N. De ben segur que encara hi haurà algú que ho identificarà com un ventilador de darrera hora, perquè resulta un cop d'efecte gens menyspreable contra el partit de Joan Saura, que es presenta amb el lema Verd Esperança. Un color que ha esdevingut, d'un dia per l'altre, Negre Socarrimat. En qualsevol cas, benvinguda sigui la diligent investigació. Després d'un any i mig d'interrogatoris, la jutgessa de Gandesa ha imputat Delta 0, Carles Font, màxim encarregat de l'operatiu, per delictes d'homicidi i presumptes delictes de lesions. Tal i com informa La Vanguardia, un dels diaris que més s'ha ocupat del tema, els indicis fan pensar en una responsabilitat penal, la qual cosa desmuntaria la recalcitrant teoria de la Conselleria d'Interior. Com bé sabeu, aquesta va sostenir des del minut u que el tràgic desenllaç va ser fruit de les inclemències meteorològiques i no pas de la negligència dels alts comandaments. Una versió que van defensar amb ungles i dents, a través d'estratègies més aviat poc ortodoxes, impròpies dels suposats garants del compliment de la llei. Cal afegir que, en cas de condemna, la Generalitat es convertiria en responsable civil subsidiària de les morts, suposo que d'aquí es deriva l'interès en defensar la hipòtesi del canvi de temps. Un cop més, ha estat el treball anònim i esforçat de tants ciutadans i professionals indignats, que ha aconseguit apropar-nos a la veritat dels fets que van succeir aquell dramàtic 21 de juliol. En el llibre La veritat crema, Dolors Espinet, germana del bomber Ramon Espinet, que va perdre la vida en l'incendi, ha relatat el pèssim tracte rebut. Si escolteu aquí, sentireu la seva corprenedora versió dels esdeveniments i la mordassa que han procurat imposar-los fins a l'últim moment. Vet aquí la cara oculta d'un partit que vetlla pels valors més excelsos de la democràcia, entre els quals s'hi compten l'amor als més desemparats i la cura del medi ambient. Llàstima que els mètodes emprats en moments de dificultat siguin tan coercitius, que si no, encara els hauríem cregut. El poder té aquestes coses.



Comentaris

Clidice ha dit…
Malgrat el patetisme de tots els polítics participants en la campanya, el que més por m'ha fet és que, a part del triunfalista Mas, no he escoltat en cap moment al senyor Herrera el reconeixement de cap error durant el període que han estat en el poder. Em fan molta por aquestes persones que no s'equivoquen mai. I més si al damunt se la passen donant lliçons de moral. D'això ja en teníem al país.
En aquest cas, s'ha posat de manifest el rostre vertaderament antidemocràtic d'aquest partit. És cert que tots tenen molta porqueria amagada a l'armari, però és que el cas d'Iniciativa passa de taca d'oli... Com té nassos de presentar-se en Boada? Segur que encara sortirà fent el ploramiques a la tele, amb la historieta de la presumpció d'innocència. No marxen del poder ni amb aigua calenta. Ni els seus propis votants els suporten però ells ben aferrats a la poltrona, amb tota la cara dura, com si no hagués passat res. Arriba un punt que les paraules es queden curtes.
Miquel Saumell ha dit…
Clara, tu saps que jo tinc una relació bastant directe amb aquells tràgics esdeveniments, i ja pots suposar que encara que sigui tard estic encantat de la vida que vagi sortint la veritat.
Tingueu en compte que aquests verds de la bicicleta provenen de la cultura comunista, que entre les seves peculiars característiques n’hi ha una que s’aplica sempre, peti qui peti: el partit i la seva cúpula mai no s’equivoca. Per tant, si no s’equivoquen tampoc s’han de demanar disculpes.
Miquel, tu més que nosaltres pots entendre el mal que fa tota aquesta insensibilitat i deixadesa quan hi ha persones tan joves que han perdut la vida en una tragèdia. Com a mínim podrien haver escoltat i atès a les famílies i no haver-los tapat la boca a tots només per salvar la seva cadira. En la meva opinió, ha estat l'episodi més vergonyós d'aquest tripartit, perquè no hem d'oblidar que els altres dos socis en van ser còmplices silenciosos. Esperem que tot això no es quedi en una declaració de bones intencions i de debò s'estiri el fil fins al final...

Traducció del blog