La magnitud de la tragèdia

La investigació i la divulgació sobre les conseqüències psicològiques dels abusos a menors afavoreixen la presa de consciència a nivell social

El Mundo es fa ressò avui d'un interessant estudi que posa de manifest la relació existent entre abusos sexuals a menors i el risc que tenen les víctimes de sofrir esquizofrènia. Les greus seqüeles són prou conegudes de fa temps però actualment adquireixen una major rellevància, tant a nivell clínic com jurídic. La recerca i la seva divulgació em semblen igualment fonamentals per a conscienciar la població, encara massa permissiva amb aquesta mena de delictes, de terribles conseqüències. La ignorància i el silenci que han embolcallat els abusos durant segles encara prevalen en el cor de la societat, la qual cosa fomenta l'encobriment, la justificació o la minimització del sofriment dels menors. Recordem l'episodi recent de l'infame escriptor i el recolzament que ha rebut per part d'alguns col·legues, suposadament ben informats. M'he adonat de fins a quin punt es confonen els jocs sexuals o l'exploració del cos, que es poden donar a la infància i l'adolescència, a vegades amb companys de la mateixa edat, amb la violència sexual exercida pels adults. És ben cert que alguns adolescents tenen experiències de descobriment de la sexualitat amb persones més grans però això no s'ha de confondre en absolut amb l'abús de poder. En aquesta frontera, a vegades difusa, se situa el pederasta per tal de justificar els seus actes. Fins i tot es pot posicionar en el paper de víctima incompresa i rebre el suport del seu entorn. És profundament irresponsable incórrer en la frivolitat o l'ambigüitat quan ens referim a un sofriment humà tan atroç. Alguns experts assenyalen que determinats factors poden ajudar a detectar la presència d'abusos i la seva gravetat. La diferència d'edat entre el menor i l'adult, el vincle afectiu que mantenen, el tipus de conducta sexual que ha existit o les estratègies de coerció emprades ens poden ajudar a identificar una agressió. En la mentalitat del criminal, els infants tenen dret a gaudir de la seva sexualitat i la moral social tancada els ho impedeix. Ells pretenen alliberar-los d'aquesta cotilla, quan en realitat només vetllen per satisfer els seus propis impulsos, amb independència del dolor que provoquin. Com tots els violadors, tenen tendència a argumentar que en realitat ha estat la víctima qui els ha provocat i que, a més a més, ha gaudit plenament amb el contacte. Afortunadament, hi ha persones afectades que es recuperen amb èxit de la dramàtica experiència però això no treu ni un gram de gravetat a la qüestió. És important dir les coses pel seu nom, perquè la banalitat fa molt de mal.