Respect


Encara ressona en el psiquisme femení aquella educació tronada, de ser el pal de paller, nucli irreductible de la vida domèstica, costi el que costi. Cal aguantar. Per la família.

També dones joves. Hi ha la possibilitat de marxar, de ser lliures. No. Millor quedar-se i resistir. Crits, insults, humiliacions, empentes, coaccions, amenaces. Tot.

Recordo Aretha Franklin, la seva música, com una pregària. Respect.

Comentaris

Clidice ha dit…
hi ha dies que es fan molt durs, sobretot perquè tot sembla tan "normal" i ningú no s'escandalitza ja.
La veritat és que es donen per bones actituds completament inacceptables fins al punt que la persona respectuosa s'arriba a sentir desadaptada, no només en l'àmbit domèstic, també en l'entorn laboral i no cal dir en determinats mitjans...
Anònim ha dit…
no és tan fàcil decidir-se i més si hi ha criatures pel mig
Ningú ha dit que sigui fàcil...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia