El preu d'una guerra


Aquell conflicte que la ministra Chacón va explicar pràcticament com una missió humanitària, ha esdevingut, no se sap ben bé com, una guerra sagnant, de les de tota la vida. Ja no es veuen tantes diferències entre l'Iraq de Bush i l'Afagnistan d'Obama, flamant Nobel de la Pau. Aquesta vegada, però, no hi ha hagut protestes. Iraq i Afganistan, dues guerres perdudes. L'escriptor Tahar Ben Jelloun, en un article recent, demanava al president Obama que busqués una solució no militar al conflicte. Mentrestant, la petjada de l'hostilitat es dibuixa, implacable i silenciosa: destrucció, mort, estrès posttraumàtic, inestabilitat, por, més violència... el preu d'una guerra.

Comentaris

Clidice ha dit…
no som prou conscients de l'enormitat dels desastres que provoquem, arreu del món, només per mantenir un statu quo que creiem inatacable.
15 de febrer del 2010, a les 12:19
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, recordo una gala dels Goya on els actors de l'star system espanyol clamaven a luníson contra la guerra de l'Iraq. A la gala d'ahir, en canvi, ningú no va dir ni mu i avui el president Zapatero ha rebut els actors guardonats, en un clar gest de complicitat... ¿És hipocresia o potser una guerra és de més "bon rotllo" que l'altra?
15 de febrer del 2010, a les 16:32
Clidice ha dit…
és que en aquest nostre país (?) hi ha coses que "vénen" i coses que no. I parlar de segons què, quan manen els uns, fa lleig, perquè perilla la nòmina. Només cal veure quines legislacions estan duent a terme els socialistes de cara el món de la cultura, la infal·lible tàctica de la subvenció i de l'afavoriment. I quan una és d'esquerres i veu això, li vénen moltes ganes d'anar-se'n a la muntanya a discutir-se amb cabres :(
15 de febrer del 2010, a les 17:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació