Dies de pluja


Ja us he parlat alguna vegada dels efectes de medi ambient sobre la salut mental, que si la tramuntana, que si la primavera, que si el fred...

Els efectes de la pluja sobre l'estat d'ànim, fins on jo sé, que no és gaire, no estan massa clars. Si deixo de banda els estudis científics i penso en persones del meu entorn, hi trobo una mica de tot. Alguns se senten reconfortats els dies plujosos, els agrada quedar-se a casa i el soroll de l'aigua els relaxa (això sempre que es tracti de dies puntuals). N'hi ha d'altres que han viatjat a països amb rainy weather i els ha costat adaptar-s'hi. També penso en aquells que viuen la pluja en funció del negoci: hosteleria, comerç o pagesia. Per uns tristesa i ofuscació, per altres vitalitat i energia. En qualsevol cas, per fortuna, no podem fer res per canviar el temps...

Us deixo amb una mica de música: dues maneres d'interpretar la pluja, Gene Kelly versus Patty Griffin.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
A mi sempre m'ha agradat la pluja i el seu soroll. Sóc dels que es relaxen. Tot i que també té un efecte diurètic. Però vaig viure un any a Menorca, i vaig acabar negre amb la pluja per saturació. Vaig comprendre que la verdor dels camps menorquins es deu a què hi plogui el 60% del temps.
A mi també em costa aguantar molts dies seguits de pluja, sobretot quan estic de vacances, sento una necessitat imperiosa de veure el sol...
Núria Talavera ha dit…
la pluja és riquesa, només puc pensar això quan plou :) i si no que els ho diguin als refugiats dels campaments sahrauís...
Si, Núria, està clar que quan no plou tots hi sortim perdent, només cal recordar l'època de la sequera, quan el conseller Baltasar va anar a resar a la Moreneta. Com que no sabem què pot venir, l'aigua és molt benvinguda.

Traducció del blog