Respect


Encara ressona en el psiquisme femení aquella educació tronada, de ser el pal de paller, nucli irreductible de la vida domèstica, costi el que costi. Cal aguantar. Per la família.

També dones joves. Hi ha la possibilitat de marxar, de ser lliures. No. Millor quedar-se i resistir. Crits, insults, humiliacions, empentes, coaccions, amenaces. Tot.

Recordo Aretha Franklin, la seva música, com una pregària. Respect.

Comentaris

Clidice ha dit…
hi ha dies que es fan molt durs, sobretot perquè tot sembla tan "normal" i ningú no s'escandalitza ja.
19 de febrer del 2010, a les 11:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
La veritat és que es donen per bones actituds completament inacceptables fins al punt que la persona respectuosa s'arriba a sentir desadaptada, no només en l'àmbit domèstic, també en l'entorn laboral i no cal dir en determinats mitjans...
19 de febrer del 2010, a les 12:53
Anònim ha dit…
no és tan fàcil decidir-se i més si hi ha criatures pel mig
20 de febrer del 2010, a les 16:57
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Ningú ha dit que sigui fàcil...
20 de febrer del 2010, a les 17:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació