L'oncòleg optimista


Ens trobem en plena bateria d'entrevistes per escollir el català de l'any (emocionant celebració per uns, espectacle prescindible per altres). Ahir va ser el torn de Josep Baselga, cap de l'Institut Oncològic de la Vall d'Hebron, que va fer unes quantes reflexions per prendre nota.
Baselga apuntava diferències significatives a l'hora de comunicar al pacient la possible evolució del càncer, en funció de si l'especialista pertanyia a l'escola optimista o, per contra, seguia la línia de plantejar al malalt el pitjor horitzó possible, per curar-se en salut i evitar desenganys. Segons el doctor, està demostrat que els pacients als quals es dibuixa un futur esperançador tenen més coratge per lluitar, afronten millor el procés de tractament i presenten uns índexs de recuperació més elevats. De fet, no es tracta d'una informació extremadament novedosa perquè és ben coneguda la influència de les variables anímiques sobre l'evoulció de les malalties. És impossible dissociar la vessant somàtica de la psicològica, social i fins i tot espiritual de l'ésser humà. No obstant això, Baselga va aportar dades concretes que reforcen l'enfoc optimista, encara bastant menystingut per alguns professionals. Al mateix temps, penso que val la pena advertir d'una lectura massa superficial del seu missatge. El pacient no està pas obligat a somriure, ni ser positiu per real decret. Metge i malalt també hauran de transitar plegats pel pànic, el desànim, la frustració, la ràbia, la impotència... Es tracta només de transmetre esperança. Tots hi tenim dret.

Comentaris

Albert B. i R. ha dit…
En el meu cas, no sé què preferiria que em diguessin. Potser em seria millor que em diguessin des d'un primer moment què és el pitjor que em podria passar per anar-ho assumint.
Cal trobar-s'hi. Els oncòlegs moltes vegades no saben com evolucionarà el càncer, es tracta d'oferir el got mig ple o mig buit...

Traducció del blog