El doblatge és cultura?


Com bé sabeu, la nova llei del cinema a Catalunya ha originat un rebombori considerable entre empresaris del sector, grups mediàtics, ciutadans i partits diversos, de la mateixa manera que ha revifat la vella polèmica sobre el doblatge, que compta amb tants defensors com detractors. Tal com jo ho veig, l'autèntic punt fort de la llei és l'aposta per promocionar la versió original. Si es porta a terme amb l'empenta promesa, qui sap, potser pujarà el nivell de coneixement d'idiomes de la població general. Si veiéssim més pel·lícules i sèries en versió original, tal vegada no hauríem de sofrir polítics monolingües, que fan un ridícul espantós cada vegada que viatgen a l'estranger. A banda de ser un atemptat de primer ordre contra el treball dels actors, el doblatge que es fa a casa nostra, en la meva humil opinió, que sé del cert que no serà compartida, és absolutament macarrònic. Sigui en català o en castellà, m'és igual, és un subproducte de tercera categoria, que provoca una vergonya aliena difícilment dissimulable.

¿Heu vist mai la cara d'un nord-americà quan escolta Robert De Niro parlant en castellà/català?

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Encara que sóc conscient que l’exemple és una mica forçat, comparo el doblatge d’una pel·lícula (amb l’objectiu de fer-ne una visió més agradable i que s’entengui millor) amb esclarissar una mica i afegir-hi color a un fosc quadre d'El Greco, amb el mateix objectiu que deia abans. En aquest país hi ha molta gent que mai no ha tingut l’oportunitat d’escoltar les veritables veus dels grans actors, i es limiten només a veure la seva imatge, és a dir, prescindeixen del 50% de la feina de l’actor. En resum, equiparo el doblatge a potinejar una pintura, i evidentment hi estic en contra.
Miquel, em sembla molt bona la metàfora. Realment, coneixes persones d'altres països amb un nivell excel·lent d'anglès o francès, de manera que sembla gairebé la seva pròpia llengua i penso que això, en part, és perquè han vist moltes pel·lícules en versió original. A veure si ens traiem els prejudicis de sobre i comencem apreciar el valor de les coses autèntiques. Al capdavall, llegir subtítols no és tan complicat!
Lluís Bosch ha dit…
No sé qui va dir que veure una pel·lícula doblada és com anar a veure marionetes. A mi em sembla encara pijor. L'actor interpreta amb els gestos i amb la veu. No es pot esborrar la meitat de la seva feina sense eliminar la meitat de l'obra.
El problema és que, depèn d'on visquis, no tens cap altra opció que anar al cinema a veure pel·lis doblades, ho trobo francament lamentable...

Traducció del blog