Tothom parla d'Amparo Baró (i jo també)


[Amparo Baró, dedicada als seus exercicis intel·lectuals]


D'ençà que he posat el peu a terra, de bon matí, que sento parlar d'Amparo Baró. S'ha originat un rebombori de ca l'ample perquè la senyora ha dit que els catalans som no sé què. La cançoneta de sempre. ¿No n'hi ha prou amb la fòbia que es promou fora de Catalunya? ¿Per què li donem veu, a la desinformada actriu? ¿Hem de muntar un xou cada vegada que algú escup bilis per la boqueta?

Quan anava a l'escola, fa molts anys, em van ensenyar que si algú malparlava de mi el millor que podia fer era evitar seguir-li el joc. D'altra manera, estava alimentant la seva dèria: diguem-li enveja, desconeixement o el que volgueu. Val a dir que no sempre he seguit aquest consell però, quan ho he fet, tampoc m'ha anat tan malament. ¿I si optéssim per la indiferència, d'una vegada per totes?


Comentaris

Clidice ha dit…
la indiferència és la millor postura cap aquelles persones que l'únic que pretenen és fer mal o créixer a les teves espatlles. Què hi ha molt necessitat en aquest món i encara sou pocs els del ram, pel que sembla :) Per cert, ha dit coses aquesta senyora? ves quina gràcia! ni me n'he assabentat :)
22 de febrer del 2010, a les 11:07
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Indiferència és la paraula, gràcies Clidice.
Cada vegada que els d'Intereconomia posen en marxa la seva maquinària catalanòfoba sempre hi ha uns quants mitjans que "piquen" i els dónen encara més veu. Per fortuna, a Espanya també hi ha gent ben informada que passa olímpicament de tota aquesta caspa...
22 de febrer del 2010, a les 11:29
Lluís Bosch ha dit…
A mi em sembla que aquesta cançoneta es repeteix fins a fer-se horrorosa. Costa creure que es pugui muntar un embolic tan absurd. En tot cas, cal felicitar el qui ha decidit enfrontar la gent. Ja no crec que sigui tan sols per guanyar vots, hi ha alguna altra motivació més fosca al darrera, una expressió d'una cosa primitiva i lletja. Hem de recomanar a la gent que viatgin, que afagin la motxil·la i que es moguin pel mapa.
22 de febrer del 2010, a les 15:28
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Ja ho pots ben dir, viatjant per Espanya m'he sentit a dir autèntiques barbaritats, pel fet de ser catalana. Suposo que també hi ha un sector aquí que es fa dir catalanista que també contribueix a tirar més llenya al foc. Tot plegat és llastimós, tan fàcil que seria respectar-se i conviure en pau!
22 de febrer del 2010, a les 18:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació