Somnis profètics


Entre els cursos, xerrades i tallers que imparteixo, un dels que dono habitualment és sobre son i somnis. De les diverses menes de somnis que existeixen, el que desperta més interès, sens dubte, és un tipus de somni extrasensorial: el profètic. En aquests somnis es prediuen, amb precisió i detall, fets futurs més enllà del dia següent. Encara que d'acord amb la creença popular són molt abundants, les evidències demostren que són més aviat infreqüents. Quan arribem en aquest punt del curs, no obstant, molts participants s'animen a explicar somnis d'aquesta mena, ocorreguts a ells mateixos, familiars, amics o saludats, la qual cosa enriqueix de manera considerable el diàleg entre els assistents. Ocasionalment, un somni pot profetitzar un fet significatiu en la vida de moltes persones, o fins i tot per una o més nacions. Així va passar amb l'assassinat del president Kennedy, del qual molta gent va dir que n'havia somiat la mort, o la caiguda de les Torres Bessones.

Contràriament al que se li ha atribuït, C.G. Jung era bastant escèptic en relació als somnis profètics. Només acceptava la seva existència degut al fet que n'havia trobat exemples, recollits en els seus llibres. Insistia en què cada somni profètic només es podia verificar com a tal quan l'esdeveniment que profetitzava es feia realitat. Per tant, aquest tipus de somnis no són gaire útils per a predir el futur. Una persona popensa a tenir experiències de tipus extrasensorial, profètiques concretament, va ser Abraham Lincoln.

El president Lincoln no va ser pas un visionari ni res semblant, tampoc era un seguidor de les ciències ocultes ni un supersticiós. Era un home que tocava de peus a terra, molt conscient de la realitat que l'envoltava però que considerava que els fenomens extrasensorials tenien una motivació superior. El més impressionant dels seus somnis profètics va succeir al voltant d'un mes abans del seu assassinat. El president se'l va guardar durant un temps, fins que ho va deixar escrit de la manera següent:

"Fa com deu dies em vaig retirar molt tard. Em trobava esperant importants despatxos des del front de batalla. Me'n vaig anar a dormir amb un pressentiment, però el cansament em va fer quedar profundament adormit. Estava despert i , en canvi, tenia consciència d'estar dormint. De cop vaig sentir uns plors continguts, com si un nombre indeterminat de persones estés plorant. Vaig anar d'habitació en habitació però la Casa Blanca estava buida. Vaig seguir caminant fins a l'habitació Est on vaig entrar. Davant meu es trobava un fèretre en el qual descansava un cadàver cobert amb vestidures funerals. Al voltant del cos hi havia soldats que feien de vigilants. Hi havia moltes persones intentant mirar l'interior del taüt. Qui s'ha mort a la Casa Blanca? Vaig preguntar a un soldat. "El president" va contestar "va ser assassinat". Llavors vaig sentir un llarg i profund lament de la multitud. Aquest lament va ser tant vívid que em va despertar del meu son. No vaig poder domir més aquella nit, i tot i que sabia que només era un somni, em vaig sentir profundament impressionat per ell"

Malgrat que el seu pressentiment creixia, Lincoln no va perdre la força per afrontar la guerra civil que assolava el país. El dia de la seva mort, va acomiadar-se del seu guardespatlles amb un adéu quasi definitiu, sabent del cert que seria assassinat. Tres hores després de la conversa, estant al teatre Ford, Lincoln va morir d'un tret al cap.

Comentaris

Clidice ha dit…
i és verídic aquest text? o com tants d'altres no és més que una falsificació? sóc de creure-me'ls poc els somnis profètics i totes les profecies en general, però deu ser un tema molt interessant conèixer-ne els mecanismes i, sobretot, la superstició que els envolta :)
Somnis profètics se n'han documentat molts al llarg de la història, on acaba la veritat i comença la fantasia no ho sé pas, no tinc tant de coneixement com per assegurar que aquest document és 100% verídic, el que sabem del cert és que a vegades es donen fenomens psicològics que s'escapen de l'explicació causa-efecte de la realitat. Ara bé, com deia Jung, un somni profètic serveix de ben poc, atès que només podem identificar-lo quan els fets profetitzats s'han succeït.
Afegeixo que en algunes cultures africanes aquesta mena de somnis són (o eren) ben habituals, curiosament, amb l'arribada dels colons l'aspecte racional va desplaçar a l'intuïtiu i molts africans van deixar de tenir somnis anticipatoris.
Lluís Bosch ha dit…
Jo també crec que hi ha un factor cultural darrera dels somnis. Si creixes en un entorn que els té en compte, és més fàcil tenir-ne.
Al marge d'aquests, però, hi ha somnis no-profètics però que revelen coses i que descobreixen connexions, o que predisposen a fer coses futures.
Si, Lluís, hi ha classificacions de somnis que distingeixen graus d'anticipació, hi ha somnis que simplement són fruit de la nostra intuïció, de coses que ja tenim en el nostre interior i que s'expressen en somnis, com si fossin cròniques anunciades...
Núria Talavera ha dit…
M'heu fet pensar en el vers de Foix "És quan dormo que hi veig clar"... sovint algunes creacions o escrits sorgeixen durant els moments previs al son o just després de despertar-nos...
Núria, si saps llegir els somnis entre línies (sense capficar-t'hi gaire) et poden donar informació valuosa, que a vegades passa desapercebuda en la vida conscient diürna.

Traducció del blog