Autoconfiança

Un problema que veig de manera freqüent és l'excessiva dependència als psicofàrmacs que tenen algunes persones que no presenten trastorns psicològics que requereixin aquest tipus d'intervenció. L'augment del consum indiscriminat es veu potenciat, en gran mesura, per la receptitis aguda que pateixen bona part de professionals de la salut mental. No és la primera vegada que parlo de la tendència a patologitzar el sofriment de la vida quotidiana, etiquetar-lo i, posteriorment, medicalitzar-lo. Un procés ràpid, higiènic i rentable.

A banda dels indesitjables efectes secundaris, el fet de prendre psicofàrmacs suposa una actitud passiva davant del sofriment perquè es diposita la confiança en un element extern, en aquest cas, una pastilla. Així, sovint s'infravaloren els recursos interns per afrontar les diferents circumstàncies de la vida; malgrat que moltes persones són perfectament capaces de tirar endavant sense medicació, es neguen a abandonar-la per temor a possibles recaigudes. No cal dir que aquestes creences també tenen el seu impacte sobre l'autoestima i l'autoeficàcia, necessàries per a transitar amb certa serenitat per processos emocionals dolorosos. Recordo que una professora de teràpia, per il·lustrar aquest fet, va posar com a exemple la pel·lícula infantil Dumbo. Com probablement recordareu, el petit elefant d'orelles grosses estava convençut que era la ploma que aconseguia fer-lo volar quan en realitat era ell, per si mateix, qui tenia potencial per fer-ho. Doncs això.