Autoconfiança


Un problema que veig de manera freqüent és l'excessiva dependència als psicofàrmacs que tenen algunes persones que no presenten trastorns psicològics que requereixin aquest tipus d'intervenció. L'augment del consum indiscriminat es veu potenciat, en gran mesura, per la receptitis aguda que pateixen bona part de professionals de la salut mental. No és la primera vegada que parlo de la tendència a patologitzar el sofriment de la vida quotidiana, etiquetar-lo i, posteriorment, medicalitzar-lo. Un procés ràpid, higiènic i rentable.

A banda dels indesitjables efectes secundaris, el fet de prendre psicofàrmacs suposa una actitud passiva davant del sofriment perquè es diposita la confiança en un element extern, en aquest cas, una pastilla. Així, sovint s'infravaloren els recursos interns per afrontar les diferents circumstàncies de la vida; malgrat que moltes persones són perfectament capaces de tirar endavant sense medicació, es neguen a abandonar-la per temor a possibles recaigudes. No cal dir que aquestes creences també tenen el seu impacte sobre l'autoestima i l'autoeficàcia, necessàries per a transitar amb certa serenitat per processos emocionals dolorosos. Recordo que una professora de teràpia, per il·lustrar aquest fet, va posar com a exemple la pel·lícula infantil Dumbo. Com probablement recordareu, el petit elefant d'orelles grosses estava convençut que era la ploma que aconseguia fer-lo volar quan en realitat era ell, per si mateix, qui tenia potencial per fer-ho. Doncs això.

Comentaris

Josep ha dit…
"Anar al metge i que no et donin recepta és com anar a missa i no combregar" com deia aquell.

És cert que hi ha receptitis, però molts psicòlegs es malfien de les solucions bioquímiques, que en alguns casos són més ràpides i efectives que qualsevol psicoteràpia.

Per cert, no sóc del teu gremi, i del gremi rival, així que no defenso els interessos de cap col·lectiu.
Josep, el tema està en saber distingir quins casos requereixen de psicofàrmacs i quins no. En aquest sentit, puc dir que es "falla" freqüentment a favor de la pastilla...
Clidice ha dit…
sembla que tot es redueix a una qüestió de temps i de fer cabal del pacient. No hauria de ser tan difícil oi? doncs els números canten :(
Hi ha autors que defensen que l'augment de casos de depressió o ansietat no responen tant al fet que la gent pateixi ara més trastorns mentals sinó a la mercantilització del sofriment, inherent al fet de viure.

Traducció del blog