Buenafuente, pintor

[Andreu Buenafuente vist per Carles Graell]

M'ha sorprès la vena pictòrica d'Andreu Buenafuente, showman d'indiscutible talent televisiu. Les seves exposicions han tingut una notable cobertura a la premsa, tot i que el presentador de Reus insisteix en què voldria que se separessin completament les seves dues facetes, humorística i plàstica. No obstant això, ¿hauria tingut el mateix ressò el seu treball artístic de no ser per la seva popularitat? És evident que no. ¿Tenen un altaveu tan poderós artistes novells o consagrats amb un talent igual o superior?

Vivim un temps en què qualsevol agosarat és anomenat pintor, pel sol fet que pinta o bé escriptor, pel sol fet que escriu. És important gaudir de presència als mitjans, la teva obra és llavors un negoci en potència i és més probable que tinguis la carrera assegurada. No penso que aquesta devaluació de l'art sigui resposabilitat exclusiva de Buenafuente, ni del mediàtic de torn, és clar, però no puc deixar preguntar-me amb certa inquietud, quin camí ha agafat la cultura, en aquest país...

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Has tocat un dels punts dèbils del món cultural, cada cop més inclinat al negoci, cada cop més desavergonyit.
No sé si sóc massa optimista però penso que el consumidor està una mica saturat de productes mediàtics, el dia de Sant Jordi, per exemple, l'últim llibre que compraria seria d'algú que presenta un programa de T.V...

Traducció del blog