Caos


[Sleeping woman, de Colin Watson]


Un trauma psicològic es pot assimilar al caos. La primera pedra de la construcció d'una nova consciència, un altre començament, la gestació d'un futur impossible de percebre. Aquell estadi dolorós, on es parirà tot, de bell nou. Contes i mites de tots els temps fan referència a l'estat caòtic. En la mitologia grega, per exemple, el relat més complet de la creació i el naixement dels gegants, déus i deesses es troba en la Teogonia (literalment, naixement dels déus); el poema d'Hesíode és la culminació de centenars de poemes recitats de memòria i transmesos de generació en generació, en la tradició oral.

Tot va començar en el Caos, un estadi inicial, cegament impulsat cap a un nou ordre de fenòmens i significacions. L'èter en el qual es contenen totes les formes i tots els éssers, tots els gèrmens de la creació universal. Segons Plató, el caos és la substància primordial, l'ànima del món (la protohylé dels alquimistes). La ciència defineix el Caos abans de la gran explosió o Big Bang, que donaria lloc a la formació de l'Univers. Des del punt de vista psicològic, el Caos és l'estat de desordre que precedeix la metamorfosi. El pou pregon de les angoixes, que serà també la matèria inicial amb la qual reconstruirem la psique i això serà, en part, gràcies a Eros, l'amor generatiu, un principi vinculant sense el qual res no es pot crear en la nostra ànima...

Comentaris

Núria Talavera ha dit…
ostres, què interessant, no ho havia vist mai així... i en què consisteix un trauma psicològic, per a tothom és el mateix o depèn de la persona i de la situació que es planteja?
Núria Talavera ha dit…
ep, perdona Clara, no havia dit bon dia!
Bon dia Núria, no depèn tan de la situació en concret com de la reacció emocional davant d'un fet que d'alguna manera ens supera i no sabem com integrar en la nostra vida. A vegades també es donen aquests estats en un moment de crisi, quan passem d'una estapa a l'altra...
Lluís Bosch ha dit…
Realment, ben escrit i en poques paraules. Potser tècnic, però ajustat.
Gràcies pel compliment, Lluís, de fet, no és gran cosa, he esgarrapat quatre apunts que vaig escriure sobre psicologia i mitologia, de les meves èpoques més junguianes...

Traducció del blog