Un home a les vies


El primer dia de l'any,després de la revetlla amb els meus amics, vam agafar el metro a Paral·lel per tornar a casa a les vuit del matí. Una dona aterrida se'ns va apropar demanant-nos que "el salvéssim". En mirar vam veure un home, de mitjana edat i nacionalitat marroquina, que s'havia tirat a les vies. Entre plors i crits balbotejava que volia morir. Tres valents no van dubtar a baixar per salvar-lo, encara que s'hi resistia. Amb molt d'esforç, el vam posar fora de perill.

Els agents de seguretat, que van trigar uns deu minuts, tot i que havien retardat el tren (ens veien per les càmeres?), van aparèixer caminant tranquil·lament per l'andana com si la situació no els incumbís. En acostar-se a l'home, que jeia a terra, el van mirar i un li va dir: "Tú, dame los papeles". Li vam demanar que no el tractés així, però ens va respondre que no li diguéssim com fer la seva feina, que la seva comesa era posar-li una sanció i per això necessitava els papers. Ens va sobtar la falta total d'humanitat i sensibilitat amb l'única preocupació de multar.

Alejandro Sanvicente
(Carta publicada avui a La Vanguardia)

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
No m’estranya gens l’actitud d’aquests seguratas impresentables i em sembla mentida que no hi hagin més queixes. No et pensis que aquest episodi que expliques sigui una excepció, només cal veure’ls i n’hi ha per apretar a córrer.
Miquel, en aquest cas, la feina que haurien de fer ells, l'acaben assumint els ciutadans.

I pobre de tu que diguis res, que pots acabar fulminat!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia