Jane Avril


[Jane Avril, vista per Toulouse-Lautrec]


"Jane Avril havia esdevingut, aquells anys, la ballarina predilecta de Toulouse-Lautrec. Se la tenia per espiritual i afectava ésser molt elegant. Ballant al Moulin Rouge, amb la quadrilla desencadenada, que dirigia la sensualitat rossa i suada de La Goulue, a Jane Avril se la veia plena de gràcia, distinció i talent. En el seu petit art era reflexiva i elaborava les seves figures coreogràfiques curosament. Aconseguia una dansa apassionada, harmoniosa i continguda, d'un calfred voluptuós.
A Jane Avril li agradava vestir amb intencionada espectacularitat. Fins i tot en la seva roba interior: les quadrillles del can-can portaven, amb unànime disciplina, la roba interior blanca i les mitges negres, però Jane Avril sabia escollir la seva de colors: liles finíssims, roses frescos, delicioses puntes d'un groc llimona. Les mitges, tanmateix sempre negres, enfundaven unes cames i unes cuixes fines i àgils, que no eren massa del gust de l'època, que apreciava les rotunditats més carnals. Jane Avril fruïa afectant la distinció sinuosa d'una lady anglesa, viciosa i secreta. Callada, amb aquells silencis que agradaven tant a Henri de Toulouse-Lautrec, el seu rostre menut, viu, delicadament simiesc, traduïa una poesia secreta, nostàlgica i difusa.

[...]

No havia conegut el seu pare, si bé sa mare afirmava que era un home de la noblesa italiana. El cas és que aquest personatge, després de deixar embarassada la seva mare -qui, per altra banda, vivia en les tèrboles aigües de la galanteria més o menys estipendiada-, va passar els Alps, deixant-la amb aquella nena fràgil i malaltissa, a qui no va arribar a conèixer.
La infantesa de Jane havia estat tempestívola i amarga. Les enrarides mansardes de la seva infància eren sòrdides, glaçades, plenes de crits i misèria, perquè la seva mare, totalment desballestada, es va tornar amb el temps una bagassa irascible, apitofada i culcaiguda, que suportava malament la decadència dels seus encisos i l'allunyament progressiu de la seva clientela. Esperant que Jane tingués l'edat de prostituir-se, la dona enviava a la seva filla a cantar pels carrers, que era una manera púdica, amb aires espontanis, de mendicitat, a voltes força profitosa, perquè la fragilitat anèmica de la nena excitava la compassió de les gents més endurides. El cas és que Jane posseïa una rara sensibilitat, augmentada per la vida terrible que duia. Patia de vegades atacs de nervis, d'altres de profunda melangia i la vida que suportava feia que s'escapolís. Però aviat trobada per la policia, fou internada a l'hospital de la Salpetrière per malaltia mental.

[...]

A base de proteccions i de talent, va començar a treballar en el món de l'espectacle. Primer, en l'hipòdrom de l'avinguda d'Alma, en un número d'amazona. Després va entrar, el 1889, en el Moulin Rouge per ballar a la quadrilla de can-can. En aquell lloc la va conèixer el comte Toulouse-Lautrec, que la va convertir en la seva model favorita."


Nèstor Luján

Mitges negres, pàgs. 34-37.

Comentaris

Traducció del blog