Un home a les vies

El primer dia de l'any,després de la revetlla amb els meus amics, vam agafar el metro a Paral·lel per tornar a casa a les vuit del matí. Una dona aterrida se'ns va apropar demanant-nos que "el salvéssim". En mirar vam veure un home, de mitjana edat i nacionalitat marroquina, que s'havia tirat a les vies. Entre plors i crits balbotejava que volia morir. Tres valents no van dubtar a baixar per salvar-lo, encara que s'hi resistia. Amb molt d'esforç, el vam posar fora de perill.

Els agents de seguretat, que van trigar uns deu minuts, tot i que havien retardat el tren (ens veien per les càmeres?), van aparèixer caminant tranquil·lament per l'andana com si la situació no els incumbís. En acostar-se a l'home, que jeia a terra, el van mirar i un li va dir: "Tú, dame los papeles". Li vam demanar que no el tractés així, però ens va respondre que no li diguéssim com fer la seva feina, que la seva comesa era posar-li una sanció i per això necessitava els papers. Ens va sobtar la falta total d'humanitat i sensibilitat amb l'única preocupació de multar.

Alejandro Sanvicente

(Carta publicada avui a La Vanguardia)