Menors i cirurgia estètica
Segons dades de la Sociedad Española de Cirugía Plástica y Reparadora, a Espanya es realitzen prop de 380.000 operacions de cirurgia estètica a l’any, la qual cosa ens converteix en el quart país mundial en l’aplicació d’aquest tipus d’intervencions, amb un augment de la demanda entre un 5 i un 10%.
Una altra dada rellevant és que una cada deu es realitza a un menor, que ha de comptar amb l’autorització paterna fins als 16 anys. A partir d’aquesta edat, l’adolescent pot decidir lliurement si desitja operar-se, en cas que els metges valorin que ha assolit el grau de maduresa suficient (els progenitors són informats i la seva opinió és tinguda en compte només si la intervenció pot tenir conseqüències greus per a la salut del pacient). Davant d’aquesta limitada regulació, el passat 3 de març, la Junta de Andalucía va publicar un decret de protecció als menors d’edat, segons el qual també es requerirà l’examen d’un psicòleg, extern al centre quirúrgic, que determini si el noi o noia pateix algun tipus de problema de salut mental -distorsions de la imatge corporal, entre d’altres- que pugui condicionar el seu pas pel quiròfan.
Al meu entendre, també caldria regular la publicitat que arriba als menors, directa o indirecta, al voltant d’aquest tipus de cirurgia, que ha assolit un grau de banalització susceptible de perjudicar el seu desenvolupament, tant a nivell físic com emocional. Valdria la pena reflexionar sobre la rapidesa amb la qual els joves assumeixen determinats rols adults -reflectits en la nova llei de l’avortament, per exemple- mentre que augmenten les dificultats socials a l’hora de fer-se càrrec d’altres responsabilitats capitals, com pagar una vivenda, formar una família o desenvolupar una carrera professional. ¿No serà que confonem la promoció de l’autèntica maduresa amb la pura frivolitat?
Una altra dada rellevant és que una cada deu es realitza a un menor, que ha de comptar amb l’autorització paterna fins als 16 anys. A partir d’aquesta edat, l’adolescent pot decidir lliurement si desitja operar-se, en cas que els metges valorin que ha assolit el grau de maduresa suficient (els progenitors són informats i la seva opinió és tinguda en compte només si la intervenció pot tenir conseqüències greus per a la salut del pacient). Davant d’aquesta limitada regulació, el passat 3 de març, la Junta de Andalucía va publicar un decret de protecció als menors d’edat, segons el qual també es requerirà l’examen d’un psicòleg, extern al centre quirúrgic, que determini si el noi o noia pateix algun tipus de problema de salut mental -distorsions de la imatge corporal, entre d’altres- que pugui condicionar el seu pas pel quiròfan.
Al meu entendre, també caldria regular la publicitat que arriba als menors, directa o indirecta, al voltant d’aquest tipus de cirurgia, que ha assolit un grau de banalització susceptible de perjudicar el seu desenvolupament, tant a nivell físic com emocional. Valdria la pena reflexionar sobre la rapidesa amb la qual els joves assumeixen determinats rols adults -reflectits en la nova llei de l’avortament, per exemple- mentre que augmenten les dificultats socials a l’hora de fer-se càrrec d’altres responsabilitats capitals, com pagar una vivenda, formar una família o desenvolupar una carrera professional. ¿No serà que confonem la promoció de l’autèntica maduresa amb la pura frivolitat?
Comentaris