Suport veïnal


M'expliquen moltes persones grans que un dels aspectes que més enyoren del passat és una relació fluïda amb els veïns. Ho recorden de manera entranyable, quan veuen determinades sèries de televisió: Cuéntame, Amar en tiempos revueltos... Troben a faltar l'entrar i sortir d'una casa a l'altra, la confiança de deixar els fills amb altres famílies, el fet de saber que, si tens un contratemps, comptaràs amb algú que vindrà donar-te un cop de mà. I es lamenten de l'individualisme imperant que, de mica en mica, s'ha anat apoderant de tots nosaltres. Els costa entendre que hi hagi veïns que ni es coneguin, que no es saludin quan es creuen per l'escala o passegen pel carrer. Després entren a internet i parlen amb desconeguts!
Una qüestió valorada a l'hora de referir-se al seu benestar és una bona relació amb els veïns que, afortunadament, encara es conserva ben viva en alguns pobles i barris. Per la meva part, no tinc cap mena de dubte que aquest és un factor de protecció important per a ells i també ho seria pels adults i joves, que no patíriem tantes angoixes si no haguéssim desaprès a ajudar-nos mutúament, de debò. Un aspecte positiu que s'apunta en èpoques de crisi és el renaixement de la solidaritat. Encara som a temps de recuperar-la, malgrat les interminables ocupacions...

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara, estic de vacances a Barcelona.. estudiant bàsicament perque demà tinc 2 exàmens molt complicats de neurològic i fisiologia...

Et segueixo llegint però no tinc temps per comentaris!

Pel que fa al tema que estaves parlant en aquesta entrada crec que les relacions socials veïnals o de qualsevol tipus són importantíssimes per les persones.. diu el bo d'en Punset que es un dels 3 o 4 requisits per ser feliços... disposar de relacions socials bones i satisfactories i sentir-se que pertanys a algún grup... ja sigui de veïns o del que sigui!

Crec que amb tanta feina i tan voler aspirar a obtindre una felicitat enganyosa de disposar de moltes coses i fer viatges arreu del món, ens em oblidat que la felicitat està a altres llocs... petites coses com una xarrada amb un veí!

Una abraçada!
Et seguiré llegint encara que no escrigui per falta de temps!

David
Hola, David, és cert que tenir relacions socials sanes és molt important per ser feliç. El problema és que a vegades costa destriar la gent que de veritat t'estima de la que únicament està al teu costat per interès i ara mateix patim una crisi de valors que dificulta bastant les relacions. Cal estar amb els ulls oberts. Que vagin molt bé els exàmens!
Clidice ha dit…
visc en un poble i veig, amb tristesa, com poc a poc es van perdent les relacions de veïnatge. No sé si la meva tristesa és fruit de la melangia natural d'aquell qui ha crescut en un món determinat, o és perquè crec fermament que els lligams de la tribu són essencials per a la supervivència. Però mirar els meus veïns i veure-hi estranys de qui no sé si me'n puc refiar no m'agrada gens ni gota :(

Una bona reflexió, gràcies :)

Traducció del blog