Vicis privats, públiques virtuts


L'escàndol Iris Robinson només ha fet que començar, els seus efectes col·laterals creixen cada dia que passa. Com bé sabeu, la diputada del Partit Unionista Democràtic i esposa de l'actual ministre principal nord-irlandès, Peter Robinson, és una dona de fervents creences religioses, amant de la família i fèrria opositora dels drets dels homosexuals, a qui han descobert una vida íntima d'allò més agitada.

No és, ni de bon tros, la primera vegada que es destapa un affaire de característiques semblants a una persona d'altes responsabilitats polítiques. El que crida l'atenció d'aquest cas, al meu entendre, és que es tracta d'una dona i que, a més a més, és ultraconservadora, amb la qual cosa xoquen frontalment l'actitud pública i la vida privada. Aquest darrer fet, des d'un punt de vista psicològic, no és tan sorprenent ja que l'activitat sexual vindria a compensar un discurs ideològic extramadament intolerant i polaritzat.

(Ja m'agradaria veure per un forat com actuen de portes endins molts d'aquests defensors de la moral i de l'ordre, que donen la tabarra tot el sant dia en els mitjans de comunicació)

La notícia ja té banda sonora. És inevitable pensar en Simon and Garfunkel: Mrs. Robinson.

Comentaris

Clidice ha dit…
La meva àvia, abans de dedicar-se a alguna altra cosa, diria amb fàstic: "sepulcres blanquejats". La hipocresia és una segona pell pels fonamentalistes de qualsevol signe.
El veí de dalt ha dit…
Ja sabem que sota les sotanes no es veu on es posen les mans...
I si de dia plores perquè no veus el sol, de nit, les llàgriems no et deixaran veure els estels, oi? (Tagore dixit)
Arribo aquí de casualitat. M'agrada le blog.

Traducció del blog