Facebook i temps líquids


Ahir vaig seguir amb interès el debat al voltant de la intimitat al programa Banda Ampla. Els participants van intercanviar opinons sobre la presència d'escàners corporals als aeroports, càmeres de vigilància al carrer, els avantatges i inconvenients de ser famós o l'ús de xarxes socials a Internet. Penso que aquest darrer punt ja mereixeria un capítol a part perquè la utilització del facebook, per exemple, pot ser tan productiva com perniciosa i requereix que es prenguin certes mesures que, al meu parer, encara no són prou conegudes. Fins a quin punt una xarxa social es pot girar en contra de l'usuari?

A part dels inqüestionables punts forts, els problemes que observo més freqüentment són:

-L'excés de temps que s'hi dedica, que distreu l'atenció d'altres activitats importants.
-La lleugeresa amb la qual es penja informació de la vida privada.
-Els falsos rumors que circulen sobre persones que no es poden defensar.
-La publicació de material d'amics o familiars que no han escollit lliurement tenir presència a Internet.
-Les cites problemàtiques amb usuaris desconeguts.

Malgrat que augmenten els contactes virtuals i s'exhibeixen sense pudor detalls de la vida íntima, els vincles que establim encara generen sofriments intensos. Un dels grans motius de consulta al psicòleg és el desencís davant les relacions humanes, sovint precàries, interessades i temporals, pròpies dels temps líquids actuals. Estem més exposats i connectats però no ens sentim pas més estimats, ni protegits... No és aquesta una gran paradoxa?

Comentaris

Clidice ha dit…
vols dir que no projectem massa desitjos en un simple medi? estem ensinistrant les últimes generacions en la immediatesa i en satisfer els seus desitjos, sense cap frustració. No és gens estany que les patacades puguin arribar a ser espectaculars. Em ve al cap un anunci de telefonia mòbil i Internet on deia (diu?): "porque tu tienes derecho". I em pregunto: dret a tenir Internet? També tinc dret a tenir un Ferrari i mira, no pot ser.

Del programa d'ahir em va encantar aquella nena que no volia afegir el seu pare al seu perfil del Facebook. Ho vaig trobar absolutament madur. Tot i que jo hi tinc els amics dels meus fills, però ja són grans i la relació ja és totalment adulta.
Jaume Pros ha dit…
Jo li dedico més temps al bloc. El Facebook no em sembla una cosa tan especial com alguns el veuen. Potser no m'he posat a investigar totes les seves possibilitats.

No m'agrada penjar fotos (meves potser en tinc un parell i la resta són de gent que ha etiquetat fotos amb el meu nom i van al meu album).

I sí, Clidice, fa molt de temps que em digitalitzat excessivament les nostres vides... quan les relacions personals, parlo de la pell, no es poden substituir.
Miquel Saumell ha dit…
També vaig mig veure el programa d’ahir. Em va cridar l’atenció amb quina lleugeresa la majoria dels que van intervenir en el debat acceptaven com a normals els controls excessius que ens estan imposant arreu i tot el que això representa de retallada de la nostra llibertat. Jo m’hi hagués mostrat en contra doncs la seguretat total tots sabem que no existeix. Quan l’excusa és la seguretat sembla ser que tot val, i potser comença a ser l’hora de dir prou a aquest acolloniment col•lectiu que se’ns tracte d’imposar des de dalt. Aviat no en tindran prou amb els escàners corporals i ens faran passar per un interrogatori policial i/o psicològic abans d’agafar l’avió. En un control de seguretat (i sento no recordar on) vaig veure com el policia de torn feia obrir el portàtil a un passatger i el començava a potinejar. Crec que ens estem tornant tots boixos.

Traducció del blog