L'enigma Carmen Laforet


[L'escriptora Carmen Laforet]


Vaig assabentar-me per La Vanguardia que una biografia de l’escriptora Carmen Laforet -Una mujer en fuga. Biografía de Carmen Laforet- havia guanyat el Premi Gaziel de Biografies i Memòries, treball que veurà la llum la propera primavera (suposo que pels imperatius comercials de Sant Jordi). La veritat és que sabia ben poca cosa de l’autora de Nada, però arran d’aquesta notícia, suggestionada per l’aura de misteri que l’envoltava, m’he informant una mica de la seva trajectòria.

Carmen Laforet va guanyar la primera edició del premi Nadal molt jove, l’any 1944, a l’edat de 23 anys. Segons he llegit, ja em corregireu si m’equivoco, l’escriptora no va pair la gran expectació que van aixecar tant ella com Nada, que va ser traslladada al cinema. Atès que l’obra presentava trets clarament autobiogràfics, molta gent del seu entorn s’hi va sentir identificada i li ho va retreure, reacció que va tenir un impacte significatiu en el seu equilibri emocional. Un altre episodi que m’ha semblat rellevant és que Laforet no va acabar les carreres de Filosofia i Dret que havia iniciat, es va casar amb el periodista Manuel Cerezales, que la va animar a cultivar la seva vocació literària i amb el qual va tenir cinc fills. Malgrat la superba capacitat narrativa, Laforet no va desenvolupar una carrera regular, no va mantenir el nivell de la primera novel·la i deixà un buit insondable en una generació de devots admiradors. Què li va passar? ¿És possible que la seva vida creativa es veiés truncada per un èxit sobtat, la grisor del franquisme i els inevitables condicionants de gènere?

No m’he pogut estar d'endinsar-me en les pàgines de Nada, una història realment pertorbadora, sobre la innocència de la primera joventut, el poder salvador de l’amistat, els cruels designis de la guerra, l’impacte demolidor de la violència domèstica o el paper de la dona en el món del coneixement. És una obra moderna, que dibuixa magistralment, de manera ferotge i desesperada, el desencís del món real i els anhels frustrats de llibertat. La inoblidable Andrea, la seva protagonista, tal vegada sigui un reflex fidedigne de l’autora que li va donar vida, una noia massa lúcida i sensible, en unes circumstàncies hostils.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Nada és una novel·la boníssima, segons com jo ho veig. Un retrat brillant de Barcelona en aqulla època fosca. Fas bé de parlar-ne, perquè se sol oblidar quan es parla de novel·la barcelonina. No sé si és això del gènere...
Per la manera com està escrita, no dóna la impressió que Carmen Laforet pretengués donar un toc de gènere a la novel·la, està escrita amb molta naturalitat, té una força instintiva.
De tota manera, està clara que defuig tots els tòpics de la novel·la rosa, a mi m'ha semblat revolucionària fins i tot avui en dia. Hi ha moltes Andreas pel món i moltes Carmens...
Josep ha dit…
No sé qui va dir aquesta cèlebre frase: una persona intel·ligent és aquella que sap refer-se d'un fracàs, mentre que una d'estúpida és la que mai és capaç de recuperar-se d'un èxit.

La literatura és plena de joves promeses amb brillants òperes primes, però mancada d'autors consolidats. El mateix es pot dir de la música o el cinema, i fins i tot del futbol.

Traducció del blog