Excèntrics
En l'estudi de la psicologia, pot resultar difícil distingir la salut del trastorn, un tema relliscós, de fronteres díficilment delimitables. Podem caure en l’error, per exemple, de confondre estils de vida que s’escapen d’allò corrent amb la presència d’una malaltia mental, amb el sofriment que comporta. En aquest terreny, hi trobem les persones definides com a excèntriques.
Un dels estudis més coneguts sobre la tema -no n’hi ha massa- el va tirar endavant el Royal Edinburgh Hospital. Un equip de neuropsicòlegs va realitzar una investigació sobre l'excentricitat, entesa com una forma peculiar de personalitat que es podria definir, a grans trets, com un compendi d’inconformisme social, sentit de l'humor i felicitat. Es tracta d'un perfil que no es pot identificar a simple vista, només per una indumentària singular o un determinat comportament en públic. El doctor David Weeks, expert en la matèria, va desgranar-ne una sèrie de característiques específiques.
Segons Weeks, la major part d’excèntrics són:
· Inconformistes
· Creatius
· Fortament motivats per la curiositat
· Idealistes
· Feliços amb les seves manies
· Conscients des de molt joves de la seva raresa
· Intel·ligents
· Conversadors i convençuts que tenen la raó i que la resta del món és qui s’equivoca
· No competitius
· Rars en els seus hàbits alimentaris i en la seva forma de vida
· Amb escàs interès pel punt de vista dels altres, a no ser que s’emeti per persuadir de la seva pròpia opinió
· Amb un sentit de l’humor maliciós
· Solen ser solters, perquè és difícil conviure amb la personalitat excèntrica
· Generalment acostumen a ser el fill gran o el fill únic d’una família
· Tradicionalment hi ha molts més homes, encara que en l’actualitat es poden trobar gairebé tantes dones com a homes; existeixen patrons diferents d’excentricitat entre un i altre sexe.
A la fotografia, Salvador Dalí, que respon a la imatge popular de persona excèntrica. No és banal puntualitzar que, en el món de l’art, sovint és complicat descobrir on comencen els personatges i acaben les persones: l’excentricitat és molt rentable!
Un dels estudis més coneguts sobre la tema -no n’hi ha massa- el va tirar endavant el Royal Edinburgh Hospital. Un equip de neuropsicòlegs va realitzar una investigació sobre l'excentricitat, entesa com una forma peculiar de personalitat que es podria definir, a grans trets, com un compendi d’inconformisme social, sentit de l'humor i felicitat. Es tracta d'un perfil que no es pot identificar a simple vista, només per una indumentària singular o un determinat comportament en públic. El doctor David Weeks, expert en la matèria, va desgranar-ne una sèrie de característiques específiques.
Segons Weeks, la major part d’excèntrics són:
· Inconformistes
· Creatius
· Fortament motivats per la curiositat
· Idealistes
· Feliços amb les seves manies
· Conscients des de molt joves de la seva raresa
· Intel·ligents
· Conversadors i convençuts que tenen la raó i que la resta del món és qui s’equivoca
· No competitius
· Rars en els seus hàbits alimentaris i en la seva forma de vida
· Amb escàs interès pel punt de vista dels altres, a no ser que s’emeti per persuadir de la seva pròpia opinió
· Amb un sentit de l’humor maliciós
· Solen ser solters, perquè és difícil conviure amb la personalitat excèntrica
· Generalment acostumen a ser el fill gran o el fill únic d’una família
· Tradicionalment hi ha molts més homes, encara que en l’actualitat es poden trobar gairebé tantes dones com a homes; existeixen patrons diferents d’excentricitat entre un i altre sexe.
A la fotografia, Salvador Dalí, que respon a la imatge popular de persona excèntrica. No és banal puntualitzar que, en el món de l’art, sovint és complicat descobrir on comencen els personatges i acaben les persones: l’excentricitat és molt rentable!
Comentaris