Històries de superació

Fa una colla de mesos, parlàvem de l'èxit editorial dels títols anomenats d'autoajuda i ho atribuíem al fet que vivim una època de crisi, en diversos sentits i aquesta mena de literatura, agradi més o menys, apareix com un recurs al qual recórrer. També és prou evident el moment de vaques grasses que travessen els gurus de la nova economia, l'optimisme o el creixement personal, sense saber massa bé si el que volen veure créixer és l'esperit o el compte corrent.

Darrerament, llegeixo diversos diaris o suplements dominicals que dediquen força pàgines a recollir testimonis que relaten un renaixement vital, sorgit de la superació d'experiències traumàtiques diverses. Històries de persones que han sortit reforçades humanament de pous emocionals ben foscos. Són pares que han perdut un fill, persones que han patit (o pateixen) greus malalties, executius estressats que han reorientat la seva professió... En qualsevol cas, es tracta d'homes i dones que no s'han quedat ancorats en la posició de víctimes sinó que han après a transitar pels camins del dolor, han buscat un sentit al sofriment i s'han decidit a explicar-ho.

Busquem àvidament aquestes paraules i sentim gratitud perquè encara necessitem contes amb llops ferotges, bruixes, mags i herois que aconsegueixen sortir de boscos tenebrosos.

Apaguem les llums, és el moment d'escoltar-los...