Afortunadament
Afortunadament, queda gent amable, treballadora, honrada, respectuosa i agradable. Gent compromesa, ferma, creadora i sàvia. Gent amb empenta, que no s'acovardeix davant l'adversitat, que no es deixa governar per la tirania d'uns quants. Gent que sap estimar. Gent que tira endavant (malgrat el sofriment) i no viu instal·lada en el lament i la resignació perpètues. Val la pena llevar-se al matí perquè saps que en algun moment, a qualsevol lloc, et rebran amb un somriure i et faran la vida més fàcil. T'ajudaran a suportar l'odi, la deixadesa, la mediocritat, l'enveja, l'obscenitat i la barbàrie. Faran que creguis que el futur és un horitzó que paga la pena viure.
Moltes gràcies, a tots ells.
Comentaris
Gràcies també
Convé que de tant en tant algú com ara fas tu ens recordi aquestes coses. De gent com la que descrius n’hi ha molta... però dissortadament els altres sempre fan més soroll.
els diaris volen vendre. :-)
És bell aquest apunt.