Nadons robats i franquisme sociològic

Madrid, 27 de Gener de 2011. L'associació Anadir va presentar una demanda conjunta a la Fiscalía General del Estado.

Els mitjans en van plens. És la notícia de la temporada i fins ara pràcticament no se n'havia cantat ni gall ni gallina. Potser discrepareu amb mi però considero que una de les realitats més pertorbadores que emergeixen arrel de la trama de nadons robats, des de la dècada dels 40 fins els anys 90, és el fet que no s'hagi destapat abans, amb tota la seva càrrega dramàtica. Inquieta profundament el manteniment de l'engany durant l'etapa democràtica i el silenci còmplice que ha embolcallat aquesta pràctica demolidora, pròpia dels règims més feixistes. Una servidora, que ha estat educada en la pueril creença que havia nascut en un país lliure, no pot entendre de cap manera aquesta amnèsia monstruosa. Com és possible que no finalitzés la barbàrie, després de la mort del dictador? De quina manera s'ha pogut ocultar un sofriment tan atroç i l'entramat malèvol que el sostenia? Penso en Argentina, per exemple, i la lluita per recuperar la identitat dels desapareguts i fer-los justícia històrica, que fa anys que és internacionalment reconeguda. A Espanya, per contra, hem tingut prou entranyes i repressió com per viure en la inòpia de l'oblit forçat, durant sis llarguíssimes dècades. Per la part que em toca, penso també en l'il·lustre psiquiatre Antonio Vallejo-Nájera i la seva activitat ideològica, al servei de l'horror. Va morir sense pagar per tots els crims comesos. Perdoneu la meva ignorància però desconec si algú ha demanat perdó, en nom seu, per rescabalar, ni que sigui una mica, les víctimes del seu dolor. Entenc que en una estirp de psiquiatres hi hauria d'haver prou sensibilitat com per fer un gest d'aquestes característiques. Segons el sociòleg Paco Tena i Enrique J. Vila, advocat de la Asociación Nacional de Afectados por Adopciones Irregulares (ANADIR), fins els anys 70, la finalitat dels robatoris era clarament política, mentre que a partir dels 80, la complexa xarxa d'implicats -que incloïa l'Església, el Registre Civil i el col·lectiu mèdic- va passar a tenir objectius merament econòmics. Aquest fet, al meu entendre, suggereix la continuïtat del franquisme sociològic, el qual, per altra banda, afecta diverses esferes de la nostra vida. Malgrat que diversos periodistes, entre els quals Paco Lobatón, han provat d'explicar amb claredat l'origen de les desaparicions i les mentides, ocultes darrere de milers de famílies destruïdes pel franquisme, no ha estat fins ara que han vist la llum. Val a dir que el lletrat de l'associació també immunitza, amb les seves paraules, contra un cert maniqueisme, perquè han estat de molts colors polítics, explica, les persones que s'han lucrat a costa de separar brutalment les mares dels seus fills. I vet aquí que entre sofriments i oblits hem arribat a l'any 2011. I ahir es va presentar una demanda conjunta a la Fiscalía General del Estado. I aquells que van callar i tapar, encara marejaven la perdiu. En aquest país, repeteixo, ha començat un camí real cap a l'autèntica transició?