Atracció sexual genètica

La Jenny va ser adoptada i quan es va posar en contacte amb en John, el seu pare biològic, se'n va enamorar i van formar una família

La miscel·lània de La Noche Temática d'ahir, girava al voltant de les històries d'amor. La veritat és que habitualment toquen temes suggeridors, que paga la pena veure o recuperar via internet, pels diferents elements de reflexió que aporten a l’espectador. He criticat tan sovint la banalitat que inunda la petita pantalla que és esperançador poder-se referir encara a espais que conservin la voluntat de divulgació, sense perdre de vista la sensibilitat ni el rigor científic. Si abans provocava certa hilaritat, assegurar que hom mirava els documentals de La 2, ara és gairebé un alliberació poder gaudir d’aquests petits oasis, allunyats de la crispació i la vulgaritat imperants. Com deia, un d’aquests reportatges girava al voltant de l'atracció sexual genètica, un fenomen força desconegut del qual vaig pensar que calia fer-ne un apunt al blog. Aclareixo d'entrada que no fa referència a l'abús sexual a menors, tampoc a cap fantasia pornogràfica. Es tracta, bàsicament, de l'atracció eròtica que poden sentir algunes persones adoptades, quan es posen en contacte amb la seva família biològica a l'edat adulta. Potser recordareu una bola que va circular durant un temps per internet, sobre un nét adoptiu que va conèixer la seva àvia biològica i se'n va enamorar. La informació va causar un autèntic rebombori a la xarxa, no només pel tabú que suposava la pronunciada diferència d'edat -ella tenia 72 anys i ell 26- sinó pel parentiu que existia entre tots dos. Desconec si la notícia era un muntatge, és probable que ho fos, però això no treu que l'atracció entre persones adultes en aquesta situació és un fenomen freqüent, que topa habitualment amb enormes prejudicis socials i potser la legislació punitiva d'alguns països. Quan una parella afronta aquests sentiments inesperats, és possible que d'entrada se senti profundament trasbalsada i es pregunti si les emocions que experimenta són realment sanes o fruit d'alguna patologia estranya. En cas de voler tenir descendència, també haurà de pensar en les dificultats mèdiques pel nadó, si opta pel camí de la biologia. Pensem en altres situacions. Si una noia és educada en un context determinat i al cap dels anys s’enamora del seu germà biològic, amb el qual no ha conviscut, ¿se’l pot considerar realment un germà? ¿Quin impacte pot causar el rebuig de l'entorn sobre la nova unió? ¿Quin és l'autèntic paper dels gens a l’hora de conformar vincles entre persones? ¿Què ens prepara el futur amb les formes de concepció actuals, cada cop més deslligades dels mètodes tradicionals? ¿Amb el creixent nombre de fecundacions in vitro o el plantejament d’embarassos extrauterins, quina drecera prendran, les relacions humanes? Segurament haurem de tirar per terra nombroses barreres socials o potser plantejar-nos tornar enrere, en algunes ocasions. El debat és apassionant.