Senzillament, insuportable






Em desconnecto definitivament de La Noria, els debats intoxicadors d'Intereconomía i totes aquelles tertúlies trufades de fal·làcies partidistes, l'única finalitat de les quals és sembrar la confusió i la discòrdia. No val la pena escoltar-les ni per fer-ne un apunt crític. Si pretenen que els espectadors entrem en una espiral de recriminacions i enfrontaments, ho tenen magre perquè ens neguem a concedir-los aquest immens plaer. Es van cremar banderes, sí. De tots colors. Però van ser fets puntuals, encara que segurament molts desitjarien que els actes vandàlics s'estenguessin, així podrien vendre diaris casposos i alimentar vots de les més ràncies profunditats.
A veure si se n'assabenten: els ciutadans mirem cap a una altra banda perquè volem tirar endavant. Pel seu bé, parin de donar cops de cap contra la paret. Facin l'esforç d'admetre-ho i toquin de peus a terra d'una vegada, estan passats de moda. No els volem veure ni en pintura!



Comentaris

Clidice ha dit…
Vaig veure l'anunci del suposat reportatge que en feia Jordi Gonzáles i, amb tota la franquesa, jo d'ell, a casa, diria que sóc pianista en un burdell, és molt més honorable. El mal és que és un tipus de televisió que crea opinió en amples capes de la població, la berlusconització imparable davant d'una població educada sense criteri polític. Ho podem pagar car?
18 de juliol del 2010, a les 14:25
Clara Esquena i Freixas ha dit…
No ho sé, la gent també mira programes com 'Sálvame' encara que reconeguin obertament que són una autèntica porqueria. No crec que hi hagi gaires espectadors (amb independència del seu signe polític) que se sentin còmodes davant d'aquesta mena de debats. Tal i com tenim el panorama polític és lamentable que hi hagi tertulians dedicats a burxar sistemàticament i no aportar als espectadors cap element constructiu ni de conciliació... Des del meu punt de vista, és un model absolutament caducat!
18 de juliol del 2010, a les 17:18
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació