Escabetxina laboral




Per a poder accedir a determinades feines, cal passar per un garbell particular, que no té pràcticament res a veure amb el currículum que hom s'hagi forjat. Ser amic, familiar, amant o trepa impenitent, hi ajuda bastant, fins al punt que resulta gairebé determinant. Algunes tècniques de cerca laboral, d'arrels ancestrals, brillen per la seva absència, en els cursos de formació. Si tant abunden, potser que les ensenyessin d'una vegada i fora hipocresia.

Què succeeix amb el volum de persones que no supera el sedàs? I els que si que ho fan, com s'ho maneguen per sobreviure, entre tanta mentida? Dins o fora, se'n paga un preu, és clar. Aquestes escabetxines quotidianes, petits crims que passen gairebé desapercebuts, no són fonamentals en el funcionament de les coses? Algú ha pensat en començar per aquí?


Comentaris

Clidice ha dit…
des dels 14 anys, aleshores era quan s'entrava a treballar, que ja em van "guanyar" en un accés d'auxiliar a l'ajuntament la senyoreta, d'un any més que jo, i que es "beneficiava" el secretari (tinc la sensació d'estar parlant del pleistocè, perquè ara tot això és delicte), sé molt bé com va això. Ara si, en algunes seleccions de personal, els "professionals" es podrien estalviar una gran part de la humiliació afegida, que n'hi ha que en gaudeixen i no saps com!
Doncs em penso que, aquesta pràctica que expliques, encara està bastant extesa en determinats sectors... el fet que tantes persones competents siguin escombrades en benefici de l'endogàmia és un dels motius de la crisi econòmica...
Lluís Bosch ha dit…
No són ganes de dur la contrària, però crec que una mica sí que s'ha millorat. Jo he vist exemples de justicia i dels altres.
Desgraciadament, sembla que només és equilibrat el sistema públic de les oposicions, on els barem són objectius i públics. Això en els nivells "baixos". En d'altres no ho sé, perquè ho desconec.
Suposo que el problema és endèmic del país, però se n'hi suma un altre de molt pitjor: que la gent callem, acceptem i reneguem: no confiem en la nostraforça per a presentar recursos i queixes, reclamacions, etc.
Res més a afegir, Lluís, estic d'acord amb tu, s'ha millorat en alguns aspectes tot i que encara queda molt per avançar, la transformació de la societat ens implica a tots!

Traducció del blog