Un dia a les carreres



Per a tu, és molt més que una pel·lícula dels germans Marx. Aquella jornada a les curses va canviar la manera d'afrontar la nova vida que tenies davant i no sabies veure. Estaves asseguda al jardí, que feia temps que creixia fora de control, amb una copa a la mà. Mal guarnida, cabell greixós i aixella suada. Vas veure arribar la teva millor amiga, que venia a buscar-te perquè passéssiu plegades un dia a l'hipòdrom. Feia molt de temps que no t'ocupaves de res, havies tirat la tovallola. D'ençà d'aquell fracàs -el fracàs- havies decidit que ja no pagava la pena intentar-ho. La proposta no et feia ni fred ni calor. Un dia a les carreres. Tampoc hi podies perdre gran cosa, al capdavall.

Quan va arribar el moment de les apostes, et van informar que tenies tres cavalls per escollir. El número 1 i el 2 eren semblants, ambdós havien obtingut grandíssims resultats, en curses anteriors, malgrat que també havien sofert relliscades estrepitoses. Vas preguntar pel tercer. Ho sentim, el tercer està mort, van contestar-te. En aquest cas, decidiries entre el primer i el segon. Sorprenentment, l'amiga va fer que no amb el cap. Va aconsellar-te que anessis sobre segur i apostessis pel tercer. No valia la pena arriscar tant, segons ella. Pensaves que s'havia tornat ximple, de cop i volta. El tercer! Un cadàver en una cursa! De què et sorprens, va replicar-te, tota ofesa. No és el que fas cada dia, quan et lleves?


Comentaris

Traducció del blog