Humor reial


Qui és aquest home?


Ahir es va emetre l'últim Polònia de la temporada. L'única crítica que se m'acudeix és la seva irregularitat, a vegades aplica un humor mordaç, de gran itel·ligència i en altres ocasions, en canvi, resulta excessivament tou i potser un pensament groller. En qualsevol cas, seria difícil imaginar la televisió sense un programa de sàtira política, ara que ens hi hem acostumat. Pel meu gust, un dels personatges més ben trobats i diria que fins i tot necessaris és el rei, Toni Albà. Em costa pensar en una figura de tanta rellevància, més protegida pels mitjans, de la qual no es puguin fer explícits certs detalls dels negocis, intervenció en la vida política o relacions a nivell internacional. En sabem ben poca cosa del rei Joan Carles. Si volem informar-nos, no tenim més remei que tafanejar per internet, perquè res no transcendeix a la llum pública, a través dels mitjans tradicionals. Malgrat que els professionals disposin d'informació (s'han publicat llibres d'investigació, amb certes dificultats de distribució), es fa francament difícil que vagin més enllà de la dinàmica aduladora, pròpia de la tertúlia rosa. Si se n'anessin de la llengua, probablement, s'acabaria el bròquil. No està el pati com per jugar a fer de periodista. El cas és que, tal com jo ho veig, l'humor serveix de vàlvula d'escapament, entre tants somriures de complaença. Com que és inviable decidir democràticament sobre la continuïtat de la monarquia, que ens permetin riure de debò. Menys dóna una pedra, no?


Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
He trobat gent que està en contra de la caricatura que fa el Toni Albà, perquè implica una certa humanització del rei, hi ha un apropament i en el fons es genera una certa simpatia.
D'altra banda, si la "casa reial" permet la broma, no deixa de fer una maniobra hàbil que els evita mals majors. Si parlem d'ell seriosament, la cosa es complica.
Ara bé, també penso que el màxim és el mínim (o del revés): si no ens permeten dir res més d'aquest home, com a mínim que ens en puguem riure.
Si, no es pot negar que tens raó, si ho "permeten" és perquè, d'una manera o altra, els convé i els facilita la permanència al poder... De tota manera, res no és etern i la monarquia tampoc!
Júlia ha dit…
El Polònia va començar bé però com sol passar amb l'humor, s'ha anat 'cremant' amb el temps i ara ja ha esdevingut destraler i xaró al màxim, explotant l'estripada fàcil, al menys pel meu gust. A mi darrerament, llevat d'algun gag puntual ja no em feia ni somriure, la veritat.

Només cal veure algun programa del principi i algun altre del final.

De tota manera, sol passar amb l'humor, es fa difícil mantenir una qualitat constant, ja em deien els grans del meu temps que costava més fer riure que no pas fer plorar.
Potser si que és cert que ha sofert un procés de degradació, hauríem de saber si els guionistes són els mateixos o si han sucumbit a l'humor fàcil, que no els comporta problemes ni els sotmet a cap tipus de pressió... com que es mantenen els índexs d'audiència, suposo que la qualitat ja no la troben tan important...

Traducció del blog