Apunts taurins


Sincerament, estava convençuda que la prohibició no prosperaria. No seré jo qui la discuteixi, evidentment. Si s'ha decidit segons les regles del joc democràtic, ben fet està. L'únic dubte que em queda és si aquest era el moment més adequat, tenint en compte la manera oportunista com es barregen les qüestions identitàries amb la defensa dels animals. Després de l'erosió que hem sofert amb l'Estatut, val la pena tenir-ho en compte perquè convivim amb un nivell de crispació gens menyspreable. Recordem que encara queda un any i mig abans no es faci efectiva la decisió del Parlament. És probable que vinguin mesos de peregrinacions al Tribunal Consitucional i pugnes mediàtiques de tot tipus i condició. Un foc creuat que, la veritat, fa molta mandra. Per altra banda, no deixa de ser cert que es tracta d'un debat que, malgrat que tingui la seva importància, la transcendència és relativa per a la vida ciutadana. Temo que es faci servir com una cortina de fum, per distreure de qüestions més rellevants i penjar-se, de retruc, medalles polítiques improcedents. Finalment, em queda la sensació que la defensa dels drets dels animals movilitza la ciutadania amb una vehemència que desitjaria també per als afers humans, encara que algú pugui dir-me que no té res a veure una cosa amb l'altra. Maltractaments, abusos i tortures de tota mena, que estan presents en el cor de la nostra societat i en els quals preferim no pensar. La duresa és excessiva.


Comentaris

Clidice ha dit…
Avui et dono tota la raó, bé tota no que t'aviciaries :P Una cosa bona té per als catalans, que els més mesells podran comprovar com els "espanyols" no ens han de fer tanta por, com molts "espanyols" estan a favor de la nostra iniciativa i, a més, ens admiren profundament (conec molts espanyols que, en cas d'independència, demanarien la ciutadania catalana) i, finalment, que potser ens ajudarà a l'autoestima veure el respecte amb què se'ns tracta a la resta del món civilitzat. Aquest acudit em sembla paradigmàtic. :) Bones vacances! :)
A mi totes aquestes qüestions em deixen extenuada, estic francament saturada de les etiquetes nacionals i la manera grollera i llancívola com s'utilitzen per escalfar els ànims de la gent, com si no tinguéssim prou problemes que redundar incansablement sobre els mateixos tòpics de sempre. Amb la quantitat de barbaritats que he sentit des d'ahir, ja n'he tingut prou. A partir d'avui, em desconnecto del debat taurí i sobretot de les persones que s'emboliquen amb banderes per defensar els seus interessos mesquins. És insuportable.
Afegeixo que a les Illes Canàries van ser pioners en la prohibició dels toros i ningú no els va posar com a exemple de civilització ni tampoc de dictadura feixista... Penso que els catalans no som ni millors ni pitjors per haver prohibit la 'fiesta nacional', era una cosa que tard o d'hora havia de passar, simplement. El que passa és que ha tocat en un moment de crispació política màxima i ja tornem a tenir el pollastre muntat... En fi, millor deixe-m'ho córrer!
Lluís Bosch ha dit…
Veig que avui ens hem posat a escriure uns quants sobre el mateix tema. Estic d'acord amb el què dius, i crec que a poc a poc es generalitzarà l'eliminació de les corridas a tot l'estat. Haurem estat pioners, tot i que de fet ho van ser les Canàries, com dius. No recordo pas que llavors hi hagués tan de soroll.
Júlia ha dit…
Ningú ha parlat del fet que a les Canàries són permeses les baralles de galls, per cert. I la moció en contra de les corrides la va fer el pp, de fet no se'n feien ja.

Tot plegat em molesta l'oportunisme dels polítics, la veritat,
És evident que la conjuntura política ha estat un factor clau en la prohibició i les reaccions en contra, la llàstima és que hàgim de sofrir tot aquest desgast sense treure l'aigua clara de res. Tal i com està el panorama, no m'estranyaria gens que el TC tirés per terra la decisió del Parlament. Si es repeteix la jugada de l'Estatut això ja semblarà la cançó de l'enfadós...

Traducció del blog