La llengua


Foto extreta d'aquí



Més d'un milió de persones al carrer. Deixem l'escaig a banda. Encara em sento aclaparada per la manifestació, a la qual no vaig poder assistir de cos present. Potser m'equivoco de mig a mig però penso que un dels principals motius que va impulsar tanta gent a protestar va ser la llengua. La mutilació del Tribunal Constitucional suposa un cop baix a la identitat catalana, si més no, a la de moltes persones que vivim i treballem a Catalunya (si atenem a la coneguda definició pujolista, no exempta de mancances). Sóc conscient que hi ha ciutadans que consideren que la resolució és justa. Evidentment, tenen tot el dret a sentir-se satisfets i a defensar democràticament les seves idees. Finalment, d'això es tracta, de la presumpta constitucionalitat d'una sentència que tants ciutadans trobem terriblement antidemocràtica. No recordo haver sentit un malestar semblant per qüestions polítiques ni lingüístiques. La convivència quotidiana entre català i castellà, fins el moment actual, ha estat pacífica, malgrat les puntuals queixes i friccions, en un sentit i en l'altre. Ara, en canvi, sento que alguna cosa profunda s'ha trencat. I no sé com la refarem.



Comentaris

Traducció del blog