El viatge dels teus somnis





Finalment, han arribat les vacances. Has estalviat suficient per fer el viatge dels teus somnis, encara que no puguis anar-hi sol, com havies desitjat en un primer moment. Atès que els diners no hi arriben, has reunit un grup de persones conegudes, per llogar un autobús que us condueixi al destí que compartiu. Tot va sobre rodes fins que, darrere teu, s'hi asseu un pesat insuportable, que no para de menjar pipes, tirar-se pets, rots i aixecar la veu a la primera de canvi, amb qualsevol pretext. Ho aguantes una estona fins que no pots més. Li crides l'atenció diverses vegades, esteu a punt d'arribar a les mans. Quant més l'adverteixes, més s'encabrita, sembla que gaudeixi amb la baralla. Parles amb el conductor, per fer-lo fora i que es busqui la vida per una altra banda. Però el company pesat també ha pagat la seva part, té tot el dret a continuar amb el viatge. Et planteges si baixar a la propera parada perquè el paio és realment inaguantable però penses en tot el que has treballat per arribar fins aquí. Optes per una altra estratègia: no fer-li cas. Escoltes música, xerres amb altres companys. A força d'ignorar-lo, el plasta s'adorm profundament i, malgrat que ronca com un posseït, ha deixat de molestar. Ni t'adones de la seva presència. En un tres i no res, es fa de dia i ja heu arribat a la platja. Ara si, podràs gaudir d'un merescut descans!


Comentaris

Clidice ha dit…
doncs ni t'explico viatjar amb personal, mmmmm diguem-ne poc afí, durant un mes en un camió per Àfrica :( toooooota una lliçó de ioga avançada ommmmmmmmmmmmmmmm ^^
Lluís Bosch ha dit…
No he fet mai aquesta mena de viatges. Però llegint, he sentit que tota la vida és aquest viatge. Companys de feina, d'escala, familiars...
Aquesta mena de metàfores s'utilitzen molt en la Teràpia d'Acceptació i Compromís, es poden agafar en sentit literal però també, com diu en Lluís, com una manera de veure la vida. Les emocions desagradables són inevitables durant el trajecte i quant més t'hi enfades i intentes eliminar-les és pitjor. També ens podem agafar el company pesat com aquelles relacions difícils que són inevitables i que hem de procurar que no ens facin perdre la salut...
Clidice ha dit…
doncs ja t'asseguro que el que és servidora ha fet anys de teràpia condensada, però a "lu bèstia" eh! que si no vaig acabar fotent un raig de "tirus" va ser perquè no tenia cap arma de foc! Conclusió: no viatgis mai amb dentistes ;)
Clidice, he rebut un nou comentari teu i l'he publicat però a estones no surt en pantalla... no és la primera vegada que passa, no ho entenc!
Clidice ha dit…
Clara, a mi m'està passant el mateix, em temo que la plataforma està fent figa :( I jo sense còpies de seguretat, ai!

Traducció del blog