Aznar, després del poder


Aznar parla de si mateix, a la sèrie documental Sense Ficció


Com que l'època estival no dóna per gaire, en matèria mediàtica, s'utilitza el clàssic recurs de la reemissió de programes, per si algú corria despistat durant la temporada i es va perdre alguna cosa interessant. Un exercici que no és exclusiu dels mesos d'estiu, dit sigui de passada. Superada la calor, ens quedarà la TDT, monstruós calaix de sastre, on hi té cabuda pràcticament tota la història de la tele. No hi ha cap motiu per desesperar-se, doncs, queda memòria per anys.

La lloada sèrie de documentals Sense Ficció, ahir a la nit, va revisar la controvertida figura de José María Aznar, polític idolatrat i menystingut a parts iguals. Malgrat el suggeridor títol, Aznar, una batalla inacabada, la cosa no va donar gaire de si. Es va passar per damunt dels tòpics de sempre, sense pena ni glòria. Ja ho va dir Josep Cuní, en el seu dia, que la televisió era un mitjà per fer surf i no per practicar la immersió. Vàrem recordar el primer Aznar, constructor d'un PP renovat, promotor de la bonança econòmica (amb independència dels motius de la mateixa) i l'aliança atlàntica, amic dels catalans. El segon, l'autèntic, segons diuen: majoria absoluta, Perejil, guerra de l'Iraq, megaboda a l'Escorial, 11-M i paranoies derivades. El darrer, l'actual, potser el més ben dibuixat. Ideòleg incansable de la FAES, conferenciant als quatre punts cardinals. En sentir-lo parlar, no vaig pas veure l'home vigorós dels abdominals, que va aparèixer a la premsa, més aviat una persona absent i devastada, com si un huracà l'hagués regirat interiorment, amb una força desbocada. Es va fer referència al president que volia passar a la història de manera gloriosa i un fet inesperat, que encara no ha acabat de digerir, li va destrossar els plans megalòmans, la seva visió d'Espanya i del món. Com va suggerir Iñaki Gabilondo, un polític incapaç d'analitzar el seu mandat amb certa perspectiva, tot aplicant l'esperit crític necessari i saludable, en aquests casos. Sembla que Aznar resta enrocat en la seva posició, mentre tot avança, sense que res en ell sembli modificar-se de manera significativa. Va quedar clar que no desitja tornar a la gestió política (torres més altes han caigut) però si que anhela la influència, a través del món de les idees. Potser arribarà un quart Aznar, el que somia amb la retirada definitiva, lluny dels tentacles del poder. L'Aznar que reposa i deixa reposar.


Comentaris

Clidice ha dit…
T'has descuidat el de la pel·lícula de terror i de la d'humor maldestre tot parlant(?) en anglès, un Aterriza como puedas més paorós, en tant que tenia les regnes del poder.
Lluís Bosch ha dit…
Un personatge peculiar, però sincerament amb poc interès. Vist des d'ara, sembla estrany que un subjecte tan mediocre i alhora estambòtic arribés al poder, i les coses que hi va fer.
Situat ara a la FAES (curiós anagrama de FAlange ESpañola), tampoc no el veig massa ben moblat com per influir des del món de les idees. Li caldria llegir una mica més, i sobretot pensar. Perè en fi, ja s'ho farà.
Clidice, com oblidar l'anglès d'Aznar i les seves visites a Georgetown, l'home dóna tant de si que no n'hi ha prou amb un missatge de blog. Simplement recordar que el poder està bastant servit de personatges tragicòmics, a qui probablement no escolliríem ni com a presidents de la nostra escala...

Lluís, si, curiós anagrama. No sabria com definir exactament la FAES, un think tank neocon que acull 'pensadors' liberals d'arreu del món... la veritat és que no ho acabo d'entendre però hi ha molta gent que escolta Aznar i que considera que les seves aportacions són vàlides per al món actual... potser és que anem enrere, com els crancs!
Lluís Bosch ha dit…
Jo diria que el "pensament" aznarià és una mena de refregit simplificat de quatre coses neoliberals, amanides amb el component espanyol-populista del falangisme del seu avi. Hi ha un document molt bo del jove Aznar, quan era un cadell d'Alianza Popular: just abans del referèndum de la Constitució actual, va escriure una cosa ferotge a favor de votar NO.
Suposo que per això tanta gent considera que el "primer Aznar" era només un miratge, va ser durant el segon mandat, quan es va treure la màscara i va aparèixer la seva autèntica personalitat predemocràtica... Tot plegat no tindria més importància si el seu llegat polític no hagués deixat una empremta tan nefasta en el nostre país...

Traducció del blog