Patètica celebració



Ho comentava aquí, en referència a un article de Sergi Pàmies, quan el Barça va assolir el triplet. En aquell moment, posar en qüestió qualsevol aspecte referent a l'equip blaugrana era pràcticament una heretgia. El mateix que succeix avui amb la roja, venerada fins a extrems que ratllen l'absurd. Aquests dies, hem estat testimonis de tota mena de banalitats -potser un Mundial és això, un catàleg de banalitats inflamades fins al paroxisme- i estupideses que han acaparat l'atenció mediàtica de manera preocupant. Destacaria, per damunt de totes, la notorietat del pop endeví. Mai un octòpode havia despertat tant d'interès, celebro que la biologia marina hagi experimentat un renaixament inesperat, encara que sigui en detriment de les xarxes neuronals de la població. Deixaré de banda els aspectes vinculats a la política (de quina manera es manipula els jugadors!) perquè encara em posaria en terrenys espinosos que, per altra banda, ja he explorat en altres ocasions. Com deia, aquest rosari de despropòsits, del qual només se salva la part esportiva i poca cosa més, va culminar en l'energumènica celebració que tots coneixeu. Recordo una locutora de La Sexta, narrant amb delectació la quantitat d'alcohol que devia circular per les venes dels jugadors. Pel cap baix, va calcular que, després de la victòria, es van consumir dues ampolles i mitja de cava -o champagne francès, tant se val- per barba. A l'avió, explicava, es van esgotar les existències i a dalt de l'autocar -menys mal!- només els van permetre beure cervesa. Tot plegat ho trobava ben natural. Com si haguessin volgut beure molt més! La celebració ho mereixia! Faig un punt i a part per recordar les xifres de la FAD, sobre el consum d'alcohol a Espanya. Continuem. A dalt de l'escenari, un Manolo Escobar despentinat i descol·locat em va fer témer que patís algun ensurt, delicat com està de salut. Hi faltava l'altre Manolo, el del Bombo, per despertar de la letargia a algun jugador que ja no s'aguantava els pets. Malauradament, avui tot torna a l'ensopida normalitat. Xifres de l'atur, corrupció, ressaca i poques solucions efectives per sortir del forat. Viva la roja, això si.


Comentaris

Clidice ha dit…
Avui llegia: "somos campeones del mundo!", la temptació era preguntar: "en ciència? en educació? en tecnologia? en investigació? en economia? en ..." ah! en futbol? així com molts països del tercer món oi?
alfons.claver ha dit…
Com diu un amic meu, argentí per més senyes:

"Desocupación, crisis y triunfos deportivos. España entró en el Tercer Mundo, bienvenidos al club."

Ens pensem que som la pera, però tot és per efecte de la marea, que va alta. En el moment que vingui la marea baixa, es veurà que tothom nedava despullat (el dia 27, el Banc Central Europeu publicarà les proves d'esforç a la banca i ja es comenta que cap caixa d'estalvis espanyola en sortirà ben parada).
alfons.claver ha dit…
Com diu un amic meu, argentí per més senyes:

"Desocupación, crisis y triunfos deportivos. España entró en el Tercer Mundo, bienvenidos al club."

Ens pensem que som la pera, però tot és per efecte de la marea, que va alta. En el moment que vingui la marea baixa, es veurà que tothom nedava despullat (el dia 27, el Banc Central Europeu publicarà les proves d'esforç a la banca i ja es comenta que cap caixa d'estalvis espanyola en sortirà ben parada).
Zapatero ha dit que el PIB pujarà gràcies a la victòria de 'la roja'. Com no sigui gràcies a la venda de begudes alcohòliques, samarretes i banderetes rojigualdas, no sé pas en què ens ajudarà...

Traducció del blog