Principi de Peter




Una persona expressa malestar emocional. Estirant del fil és possible ensopegar amb l'empresa on treballa. Resulta que sobreviu envoltada d'esculls i de rèmores. Em refereixo a un problema especialment present en estructures fortament jerarquitzades. En determinats casos, la ineptitud d'alguns directius no només és una trava pel progrés econòmic sinó que implica un desgast psicològic per als subordinats, que paguen la seva manifesta mediocritat amb la salut.

Com és possible que hi hagi tants treballadors malvivint entre incompetents?

El pedagog Laurence J. Peter, ho va explicar a través del Principi de Peter, segons el qual les persones que realitzen bé la seva feina són promocionades a llocs de major solvència, una vegada i una altra, fins a assolir el seu nivell d'incompetència. Se suposa, erròniament, que si són resolutives en una tasca també ho han de ser a l'hora d'assumir responsabilitats immediatament superiors, segons l'ordre jeràrquic establert.

En principi, hom podria pensar que es tracta d'un mecanisme defectuós fàcilmet solucionable, a través d'una acurada selecció de personal. Amb tot, resulta que no és tan senzill, sobretot en entorns laborals on ha florit la corrupció. La resolució i l'eficiència interessen fins a cert punt, aquell que permet tirar endavant la mínima feina indispensable. És igualment convenient que es mantiguin ocultes determinades martingales. Vet aquí que l'inepte esdevé un guarda de seguretat immillorable.


Comentaris

Traducció del blog