Senyor Calzada


Arcadi Calzada, expresident de Caixa de Girona



Comença un altre serial. Anem de bòlit. No ens deixen pair un argument que ja n'hem de seguir un altre, deu ser per la proximitat de les urnes o per aquesta calor, que s'engeguen els ventiladors a tothora. Si més no, tenim l'avantatge que les trames s'assemblen força i al final tot acaba convergint (no malpenseu, el verb no va amb segones, ignoro quin partit en sortirà més perjudicat, d'aquest afer).

La Generalitat investiga algunes irregularitats a Caixa de Girona. L'expresident, Arcadi Calzada, va vendre quadres de la seva galeria a l'entitat bancària per després regalar-los, com a obsequis de Nadal, als membres del consell d'administració. Perillosa temptació, la dels regals. Ens havíem acostumat a rellotges, bolsos i trajes, haurem de fer-nos a la idea que la pintura també forma part del joc del poder. Al mateix temps, s'ha posat de manifest una estreta relació amb la família Niebla, principal proveïdora de les obres d'art que adquiria la Fundació Caixa de Girona. L'investigat ha declarat que desconeixia que tot plegat es tractés d'una irregularitat, en cas contrari, mai no ho hauria fet. Naturalment, senyor Calzada, nosaltres tampoc hauríem imaginat una cosa així, venint de vostè.

Com que ja tenim certa experiència, ens podem aventurar a formular algunes preguntes sobre els capítols que vindran. Algú amenaçarà amb estirar de la manta? Arcadi Calzada escriurà un llibre, per rescabalar-se de tanta ofensa mediàtica? Li donaran suport, les seves amistats de la zona vip, al Festival de Cap Roig? O acabarà més sol que un mussol, com el prohom més famós de Catalunya? Potser tot quedarà en un no-res i sobraran els interrogants...


Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Fa l'efecte que al nostre país li toca una neteja general, un canvi generacional de cap a peus. Confio que no tots els qui arriben al poder siguin així, i espero que siguin coses de gent que s'ha assegut a la trona massa anys. En tot cas, jo no posaria la mà al foc per cap banquer, és clar. Esperem que el recanvi "natural" vagi aclarint tota aquesta olor de podrit. Vès per on, ja que no ens podem refiar massa de la justícia, ens haurem de refiar de la biologia.
Lluís, jo no confio gaire en l'evolució de l'espècie humana i encara menys a curt termini, el que convindria és prendre mesures efectives per evitar aquestes xarxes, un treball rigorós i compromès que posés traves als corruptes que circulen pel poder... Si no és així, els corruptes joves rellevaran els veterans, així fins a l'infinit...
Unknown ha dit…
Tot plegat és vomitiu. M'agradaria pensar que "aquesta manera de fer" està en camí d'esvair-se, però em temo que no. Clara tens raó, cal posar les mesures efectives per tal que no es produeixin aquest tipus de moviments.
Completament! Els experts en matèria de corrupció hi tindrien molt a dir en aquesta línia però em temo que hi ha massa interessats en què la seva feina no prosperi... En qualsevol cas, és tasca també dels ciutadans expressar la nostra completa repulsa contra aquesta xacra que dinamita la societat des de dins...
Clidice ha dit…
honestament crec que tot plegat és i serà, l'únic que ens pot salvar és que, regularment, els mecanismes de control funcionin i vagin sortint tots aquests casos a la llum. Per la resta, bé, allò de som i serem, però sense que sigui un eslògan, sinó una trista realitat.
Clidice, no estic gens d'acord amb aquesta resignació, em nego a acceptar passivament que les coses van ser, són i seran sempre igual, si no ens movilitzem contra les xarxes de corrupció no només es mantindran sinó que és probable que empitjorin amb el temps, com ha passat en altres països... potser és una ingenuïtat però crec que és urgent posar damunt la taula els mecanismes que calen per controlar aquesta rapinya organitzada...
Clidice ha dit…
doncs potser el que convé és començar per participar més en la vida política. Últimament escolto massa una frase que li atribuien a en Franco: "jo no em fico en política", només per justificar la falta de compromís de les persones envers la seva societat. Si no prenem consciència que perquè a l'apretar un interruptor s'encengui el llum cal fer política, depèn de la política, i ens fem els estupendus dient que això no va amb nosaltres, perquè els lladres són "ells", no anem enlloc.

Ahir, a la manifestació, vaig estar en un lloc que es va embussar d'una forma perillosa, sembla que el senyor Hereu no va tenir temps ni ganes de preveure-ho. En tot cas uns quants intentàvem protegir criatures i persones grans del poc seny d'alguns que s'entestaven, tan si com si, tirar endavant "per veure els polítics", (a veure quina poca solta, cosiderant que estàvem a la Diagonal). Bé, ho vam comentar amb una noia de Palamós que estava al meu costat (Lourdes em va dir que es deia), qui era qui tenia un comportament més incívic, més egoïsta, més descerebrat? Doncs justament la generació criada en la postguerra. La majoria, per no dir tots, els qui estaven fent les coses "malament" sense mirar, gens ni mica, pels seus congèneres, eren gent d'entre 60 i 70 anys.

No vull extrapolar això, però em fa rumiar molt que qui ens ha manat fins ara està en aquesta franja d'edat.
Totes les generacions tenen els seus punts forts i els seus punts dèbils i tothom és ben lliure de procurar transformar la societat des d'on vulgui i qui no tingui ganes d'entrar en política hi té tot el dret, només faltaria! El cas és que tenim un problema damunt la taula i tenim dues opcions: afrontar-lo o mirar cap a una altra banda, com hem fet gairebé sempre.
Anònim ha dit…
Realment a Girona sou més i·lustrats: un cas de pressumpta corrupució amb quadres a l'oli pel mig... Exquisit!
Si, tot molt exquisit, l'Arcadi Calzada tenia molts aduladors a Cap Roig, a veure qui li farà costat, ara. Com en el cas de la beneficència, les obres d'art també són una bona manera de blanquejar diners...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia