Un jove Freud a Gaza

El proper 3 de març, al Museu del Cinema de Girona, es projectarà el colpidor documental de factura sueca Young Freud in Gaza, que segueix la trajectòria d'un psicòleg palestí, entre els anys 2006 i 2008

Ayed és un jove psicoterapeuta que exerceix a la Clínica Palestina d’Autoritats per a la Salut Mental, al nord de Gaza. Malgrat que presenta punts en comú amb els psicòlegs d'arreu, la seva experiència es troba a anys llum de la nostra. Per entendre el contrast, abans de recomanar-vos vivament aquest treball, fem un petit exercici comparatiu, sense ànim de conferir-li rellevància científica, atès que convindria analitzar el fenomen amb profunditat. Amb la inestimable ajuda del Google Acadèmic, obtenim fàcilment algunes dades sobre la prevalença del Trastorn d'Estrès Posttraumàtic (TEPT) a les dues comunitats, espanyola i palestina. Viatgem fins a Madrid. En un estudi del servei de psiquiatria del Hospital Universitario Gregorio Marañón, publicat l'any 2001, es va xifrar una prevalença del 8'47% entre els pacients amb problemes diagnosticats de salut mental, que contrastava amb el 2'2% de la població general. En una investigació realitzada l'any 2002 a la Franja de Gaza, en canvi, les dades referents als TEPT s'enfilaven. El 29% dels usuaris dels Centres d'Atenció Primària presentava simptomatologia traumàtica, percentatge que ascendia fins a 36% si es tractava de persones que havien estat exposades de forma explícita a esdeveniments emocionalment xocants. Una xifra que es pot haver exacerbat, si tenim en compte les ofensives bèl·liques que ha patit darrerament el territori. El mèrit i la singularitat de Young Freud in Gaza són que mostra el rostre i l'ànima de les fredes estadístiques o els titulars estereotipats, als quals estem malauradament avesats. Com deia, les condicions en les quals treballa Ayed semblen d'un altre planeta, tant en relació a la infraestructura i els recursos dels quals disposa com de la gravíssima simptomatologia que ha de tractar, en la gran majoria de casos. A Gaza, tot és portat a l'extrem. El documental mostra igualment els conflictes interns que experimenta aquest professional de vint-i-vuit anys, en relació als dubtes que li sorgeixen sobre si ha de formar una família en el futur o la profunda tristesa patida, quan percep com els propis palestins -d'Al-Fatah i Hamas- lluiten entre si. Els mètodes emprats, òbviament, no tenen res a veure amb Freud ni amb la psicoanàlisi, el títol és només un ganxo publicitari. Les eines són rudimentàries però genuïnes, tanmateix: senzilles teràpies de grup, medicació i tècniques de relaxació molt bàsiques, per a fer front a la ideació suïcida, trastorns alimentaris, atacs d'ansietat o intensos sentiments de dol. És especialment colpidora una sessió que dirigeix amb criatures que han perdut els seus éssers més estimats. Val a dir que entre tant de sofriment, mort i destrucció el psicòleg té temps per passejar per la platja, conversar amb els amics i compartir taula amb la família. La bellesa d'un llimoner, apareix en algun moment com un raig de llum en la foscor. En un racó del cor del jove Ayed, hi brolla la felicitat.