Okushiri, tsunami i resiliència




El programa Thalassa va emetre ahir un interessant reportatge sobre el terratrèmol i posterior tsunami que el 12 de juliol del 1993 va provocar 122 morts i la destrucció d'un terç de les cases de l'illa d'Okushiri, al nord del Japó. No era pas la primera vegada que els seus habitants feien front al desastre provocat per una onada gegant, com bé sabem, aquest fantasma sempre plana damunt la quotidianitat nipona. Em va semblar un document corprenedor sobre la resiliència d'un poble i la lluita desesperada per defensar-se contra les forces impredictibles i desbordants de la natura. Si cliqueu el segon enllaç, el recuperareu sencer. Malgrat que va tractar-se d'un esdeveniment altament traumàtic, resulta insignificant, si el comparem amb la tragèdia actual. Això no obstant, hi és perfectament equiparable l'actitud exemplar dels japonesos, que tant admirem en la distància. Va ser destacable la solidaritat nacional que es va desplegar envers els ciutadans de l'illa i les mesures de protecció que van tirar endavant per provar de fer front a futurs desastres. Entre diversos intents, hi destaca una muralla de contenció de ciment de 14 km de llargària, que va començar a constuir-se només dos anys després de la devastació. Fins a cert punt, recorda a una missió quixotesca. Em va semblar veure-hi el famós hidalgo, en combat contra els monstruosos molins de vent. Els mateixos japonesos tenen seriosos dubtes sobre la capacitat humana per apaivagar la fúria de l'oceà i prevenir-ne les terribles conseqüències. Els fets de les darreres setmanes, són una dramàtica demostració de les nostres limitacions. De tota manera, tampoc se m'acudeix una altra fórmula per sobreviure. Tornant al reportatge, és també elogiable el testimoni del sofert alcalde de la regió, sempre pendent de les catàstrofes naturals del país. Igualment com l'esperit de supervivència d'un pescador que va perdre tota la seva família i va trigar un parell d'anys a entendre que havia de començar de cap i de nou. Ara surt a pescar cada dia i ha conegut una nova companya de viatge.


Comentaris

Traducció del blog