Explica'm què va passar... amb l'heroïna i la Transició




Fidel a la seva línia soft, la temporada actual de Cuéntame, ubicada a finals de la dècada dels setanta, retrata l'entrada de l'heroïna a l'Estat espanyol, entre demés episodis convulsos de la Transició. Es tracta, sens dubte, d'un fenomen dramàticament revolucionari, que no podia passar desapercebut de cap manera. D'una forma o altra s'havia de representar, encara que fos a través del seu peculiar enfocament, deformat i banalitzador. Després del 1978, vindrien anys realment foscos, que deixarien milers de víctimes, una reguera de mort i desolació sense precedents, que alguns autors han qualificat d'autèntic holocaust, gradual i silenciós. Al meu poble, com a tants altres, la petjada d'aquesta droga va ser ben visible, nombrosos joves van perdre la vida en el camí de la dependència. De la mateixa manera que famílies senceres van quedar profundament colpides pel seu efecte devastador. L'heroïna transformaria radicalment l'economia, el sistema sanitari, les polítiques socials o la delinqüència de carrer. També marcaria el contagi de la SIDA, pandèmia que hauria d'arribar no gaire tard. Puntualitzo que no sóc una detractora furibunda d'aquesta sèrie, amb tendència recurrent a endolcir el passat de forma malaltissa, perquè considero que és un error centralitzar la transmissió de coneixement i pensament crític a la petita pantalla. En tot cas, caldria revisar urgentment els llibres d'història que ens van acompanyar durant el periple escolar i altres fenòmens pseudoculturals -com la penosa Movida Madrileña- que ens han distret sistemàticament de la terrible realitat que es gestava en aquest país. Entre democratitzacions lleugeres, economies liberals i modernitzacions de baixa volada, el lucratiu negoci de la droga s'instal·lava plàcidament per la porta del darrere a Espanya, una zona que ja no seria mai més una simple estació d'enllaç. La veu en off de Carlitos Alcántara encara no ha narrat res d'això. Quan parlem de memòria històrica, res no és innocent, val a dir que la versió de Cuéntame, encara que legítima, continua silenciant alguns interrogants de cabdal importància. Sabem ben poca cosa de l'entrada de la droga a Europa i els mecanismes que van afavorir el seu manteniment. Malgrat la innegable presa de consciència i les infinites teràpies de desintoxicació, el mercat il·legal ha esdevingut més capil·lar i resistent que mai, amb el pas del temps. No en coneixem pas els grans beneficiaris, amb tots els noms i cognoms, amb prou feines els pobres peons de barriada. S'ha investigat ben poc sobre el tema i els mitjans de comunicació gairebé ni se'n fan ressò. Una capa de censura més, de les múltiples que cobreixen la inquietant realitat. Repeteixo que no pretenc que la ficció televisiva reveli els grans enigmes de la humanitat però, si més no, seria d'agrair que no mostressin l'addicció a l'heroïna com si es tractés d'unes angines passatgeres. Si no gosen -o no poden- aprofundir en qüestions econòmiques ni polítiques, podrien tenir la delicadesa de ser fidels a la vessant clínica. De moment, Inés Alcántara ha patit unes quantes recaigudes i s'ha instal·lat a Sagrillas per a recuperar-se del mono, juntament amb la seva família. Encara no sabem com evolucionarà la noia però m'hi jugo un pèsol que ben aviat la tindrem més feliç que un gínjol, ocupada en alguna obra de teatre. No l'acabo de veure en el rol de ionqui decadent. Mentrestant, continuarem esperant pacientment que algú ens expliqui, amb tots els ets i uts, què va passar de debò, entre l'heroïna i la Transició.


Comentaris

Traducció del blog