Obama, any 2011
Després de la interminable llista d’horrors desfermats durant el mandat de George Bush, de bracet dels temibles Donald Rumsfeld i Dick Cheney –la viva encarnació del mal- Barack Obama va aparèixer de la foscor com un Messies contemporani, que havia de rescabalar la humanitat dels crims comesos pels seus predecessors, en connivència amb destacats líders europeus. La massa enfervorida el va aclamar, talment com si prengués possessió del càrrec a cavall d’una burra. Semblava que la multitud brandés branques d’olivera a l’aire, tot corejant el seu nom, en senyal d’esperança. Yes, we can. Fins i tot tinc present haver vist representada aquesta escena, en algun diari. Aleshores era, encara, l’advocat brillant de Harvard, el polític conciliador que hauria de superar un dels episodis més terribles que havia viscut la Casa Blanca. Era la veu de civilització enfront de la ceguesa irracional de la barbàrie. Obama representava els valors democràtics recuperats i venceria la ignomínia. Això no obstant, en el nostre interior, una veueta repetia incansablement que no seria tan fàcil. La realpolitik hauria de posar-li moltes traves. Amb tot, vàrem creure que el canvi, encara que moderat, era francament possible. Tal vegada era per la seva aurèola de Martin Luther King i el millor discurs de la família Kennedy, el motiu pel qual la ciutadania el va designar com a conductor d’una nova era. El bé havia de substituir el mal. Era una qüestió de cicles i volíem confiar en un salvador. El 20 de gener del 2009 Barack Obama esdevenia el 44è president dels Estats Units, amb un munt de promeses sota el braç, entre les quals hi destacava el tancament definitiu de la presó de Guantánamo, principal insígnia de la política sanguinària de Bush fill. Però, com es podia desmantellar tan fàcilment un penal il·legal, al marge de la Convenció de Ginebra? On anirien a parar els detinguts? Quina seria la nova base per a capturar, interrogar i jutjar els individus suposadament vinculats a grups terroristes? Als Estats Units, no, gràcies. Not in my backyard... Avui hem sabut que els demòcrates han decidit recuperar les comissions militars per a jutjar els detinguts a la presó cubana. D'aquesta manera, s'ha fet marxa enrere en la intenció d'utilitzar per a ells les lleis aplicades a criminals civils nord-americans. L'obertura de Guantánamo és indefinida. Per altra banda, segons Michael Ratner, president del Center for Constitutional Rights (CCR), Obama bloqueja qualsevol intent d'investigar els torturadors. També despunta la tèbia resposta militar davant de l'infern de Líbia. I l'Afganistan, indret en el qual s'hi violen dramàticament els drets humans i on han enviat tres vegades més soldats i marines. O el tracte vexatori infligit al soldat filtrador Bradley Manning. I la persecució sense treva a Julian Assange...
Comentaris