Diumenge salvatge


Uns diuen: vaga salvatge. I tots repeteixen: vaga salvatge. Jo diria: conflicte salvatge. Informació salvatge. Resolució salvatge.
Pont salvatge.



Avui volia parlar dels controladors i la seva tornada al treball, a punta de pistola. D'ençà dels temps del dictador, que el país no havia presenciat un conflicte d'aquestes característiques, amb unes postures xulesques i antidemocràtiques tan considerables, per ambdues bandes. Potser és la crisi econòmica, que afavoreix els girs totalitaris. O simplement els fa aflorar, amb més netedat que abans. Però som diumenge i no tinc ganes d'embolicar encara més la troca. Al capdavall, tot és tan complicat que no sabria ni per on començar. Em fa massa mandra anar a buscar petroli, avui. Coincideixo amb la majoria que el més important és que es restableixi l'ordre, poc a poquet i que totes les persones que han quedat abandonades als aeroports arribin ben aviat al seu destí, si és que encara hi són a temps. La veritat, deixem-la pels portaveus i els entesos. Així doncs, en comptes d'endinsar-me en el perillós laberint de la selva aèria, faré una mica d'autobombo i anàlisi estadística, d'aquest meu, modestíssim i minoritari blog, que mai no arribarà a cap conclusió important. Avui penjo el post número 700, una excusa com qualsevol altre per parlar del Top ten dels missatges més vistos, del maig al desembre del 2010, que són les úniques dades de les quals disposo. D'aquesta manera, em sumo jo també a l'obsessió per les llistes, que tan abunda en el món internàutic en general i blocosfèric, en particular. De passada, aprofito l'avinentesa per agrair-vos la vostra presència -visible o silenciosa- i us animo a aportar les vostres reflexions, que sempre seran benvingudes. Si em refiés d'aquestes dades, a grans trets, hauria de concloure que allò que més interessa els visitants de Si plores perquè has perdut el sol... -procedents d'Espanya, Estats Units i Canadà, majoritàriament- són el sexe, la violència i la mort. Temes salvatges:
  1. Prostituta danesa que defensa el seu col·lectiu. Resulten més interessants els comentaris que allò que s'hi exposa. No passa setmana que diversos visitants danesos no cerquin el seu nom i ensopeguin amb aquest polèmic missatge.
  2. Intercanvi de parelles i els meus dubtes existencials al respecte. Hores d'ara, continuo amb el mateix dilema. Si canviés de parer, no dubteu que en deixaria constància escrita.
  3. Reflexions sorgides d'un programa radiofònic sobre trastorns alimentaris. Una oient advertia dels fòrums proanorèxia i bulímia. Havia de parlar-ne al blog.
  4. Fins als nassos de veure els mateixos opinadors hostils a tot arreu. Amb la mala bava que gasten alguns, no seria d'estranyar que algun dia patissim tots plegats algun ensurt de salut. Més val prevenir que curar, com diu la dita.
  5. La guerra de l'Iraq passada pel sedàs de l'administració Obama. Els Estats Units, una vegada més, com a portador de la democràcia al món. Els centenars de milers de morts, un detall circumstancial.
  6. Excessos libidinosos a la campanya electoral catalana. Orgasmes, missatges intolerants i vídeos porno que han desembocat en alguna patacada colossal.
  7. Un presumpte corrupte gironí, amb abonament a la zona Vip del Festival de Cap Roig. Ara com ara, no se'n canta ni gall ni gallina.
  8. Escriptor infame procliu a la violència sexual verbal. Després de fer apologia de la pedofília, tothom se li tira al damunt. Les invectives no serveixen per a res perquè ell continua tan ample. Conseqüències laborals: cap ni una.
  9. L'eutanàsia vista des de la caverna mediàtica. Necessitat urgent de mirar el problema a la cara, sense punts de vista monolítics, que entorpeixin la reflexió profunda.
  10. Vandalisme antisistema en el marc de la vaga general. La rebel·lió okupa i la pèssima gestió de la presència d'aquest col·lectiu a Barcelona deixen, una vegada més, un panorama desolador.



Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Sobre els controladors, no et perdis l’editorial d’avui d’en Partal a Vilaweb, una visió que en bona part comparteixo.
Miquel, he llegit a Vilaweb aquesta notícia, sobre l'opinió que li mereix a la coordinadora europea la reacció antidemocràtica del Govern:

http://www.vilaweb.cat/noticia/3820992/20101206/coordinadora-europea-controladors-diu-lactitud-govern-indigna-democratic.html


Dic de passada que em semblen patètiques les portades d'alguns diaris, criminalitzant els controladors, sense fer una anàlisi profunda d'aquest conflicte terrible. Em temo que això serà el final de l'imperi ZP!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia