Bon Nadal... i feliç xantatge emocional


Angelina Jolie posa al costat d'un nen pakistanès, en un dels seus viatges. Quina relació existeix entre famosos solidaris, polítics i grans poders econòmics?



Quan veig un famós que va del pal solidari, em poso a tremolar. No en tenim prou els 365 dies de l'any que, durant les festes nadalenques, com si de per si no fossin prou agredolces, hem de suportar la tirallonga de personatges de sempre -perquè sempre són els mateixos- amb la seva serenata sentimentaloide, tot el sant dia als mitjans. El principal problema d'aquesta saturació del llagrimal és que molts projectes autènticament vàlids, queden ofegats entre tanta generositat impostada. Arriba un punt que qualsevol proposta altruista, que suposi que et gratis la butxaca, és rebuda amb un amarg escepticisme, farts com estem de tanta opacitat no governamental. Ja gairebé no queda cap personatge conegut que no estigui adscrit a alguna ONG o altra. Recordo una situació paradigmàtica, en aquest sentit. A propòsit de l'estrena de la sèrie ¿Qué fue de Jorge Sanz?, preguntaven al protagonista quina causa recolzava, donant per entès que dedicar-se a la interpretació i fer publicitat solidària són dos conceptes que haurien d'anar forçosament units. L'actor va respondre que, de moment, cap. Semblava que s'hagués d'excusar o fer-ne exhibició obligada. Venien ganes de cridar: No! No recolzo cap causa solidària ni ho penso fer per més anys que visqui!
Atesa aquesta proliferació incontrolada de bondat i paper cuixé, és més que raonable que ens preguntem quina relació existeix entre política, poder macroeconòmic i rostres coneguts. S'ha establert una simbiosi interessada, entre tots ells? Per tal de dilucidar aquesta qüestió, un dels exemples més difosos darrerament ha estat el relatiu al mític concert Live Aid del 1985, promocionat per Bob Geldof -intèrpret de la trillada I don't like mondays-. La iniciativa va recaptar una quantitat indecent de milions, una part dels quals va servir per a realitzar una neteja ètnica a Etiòpia, una massacre en la qual van perdre la vida entre 150.000 i 200.000 persones, segons dades de Metges sense fronteres. Ho heu llegit bé. Per si aquesta xifra no fos prou terrible, els posteriors concerts que es van celebrar per aturar la fam al món, es van programar en el mateix moment en el qual diverses organitzacions vertaderament implicades amb aquest problema, tiraven endavant una manifestació multitudinària a Edimburg, la qual va ser silenciada pels mitjans, massa ocupats en filmar Elton John i altres figures del pop. D'aquesta manera, el missatge polític contundent i resolutiu va quedar ben aigualit, gràcies als discursos insubstancials i generalistes de les estrelles més mediàtiques -que treien un sucós rendiment de tot el sarau-. Hem de concloure, doncs, que qualsevol iniciativa solidària, promocianada per un famós, és una autèntica farsa? No ho sé. En qualsevol cas, al meu entendre, el seu suport cada dia devalua més la causa humanitària que defensin. Personalment, en fujo com el dimoni de la creu. Bones festes per a tothom, malgrat el xantatge emocional i demés circumstàncies.



Comentaris

Clidice ha dit…
Està clar que sempre ens quedem amb la primera notícia i de les "seqüel·les" mai n'acabem de saber res. Així anem, pensant en titulars :( En tot cas, potser caldrà agrair a la crisi que la gent tingui una mica més de senderi a l'hora de la despesa. Algun dia admirarem "per baix" en comptes de "per dalt"? Algun dia deixarem de tenir por?

Bona vida.
No ho sé, però mentre es facin tantes iniciatives 'caritatives' voldrà dir que els problemes de fons no estan resolts, tots aquests megafamosos mai no aniran en contra dels interessos de les grans potències econòmiques, que contribueixen a perpetuar la misèria... el dia que Angelina Jolie es posés 'estupenda' deixaria de treballar en menys del que canta un gall...

Traducció del blog